Noruega catalana

Un amic dels qui viatjaven amb mi pels fiords de Noruega associà el topònim Bergen –el mític port sobre el qual divagà Josep Pla el 1928 a Cartes de lluny– amb el topònim Berga, la capital comarcal catalana. Si fos certa aquesta hipòtesi no explicaria per ella mateixa que en el mercat del peix de la ciutat escandinava hi trobéssim joves catalans, de Girona i Boí, que venien a les parades.

No es pot demostrar que hi hagi vincles entre els noms de les dues ciutats. Allí ens explicaren que Bergen significa “prat o plana entre muntanyes”. Ben mirat, això escau a Berga. Els experts d'aquí diuen, però, que l'origen de Berga és el Castrum Bergium, castell dels bergistans, poble preromà esmentat per Polibi i Tit Livi.

Identificar Bergen amb Berga a partir del supòsit inversemblant que els dos pobles compartissin una mateixa llengua en la més remota antigor ens obligaria a escatir altres misteris científics. ¿Quina de les dues ciutats fou la primera a batejar-se? En això tenim les de guanyar. Hi ha notícies que hi havia bergistans l'any 218 abans de Crist, quan Anníbal els va sotmetre. Bergen, en canvi, fou fundada uns mil dos-cents anys després per Olaf III.

Sí que cal veure en altres camps vincles significatius entre Noruega i Catalunya. En matèria de menjar, posem per cas. Catalunya ha estat sempre una de les primeres consumidores mundials de salmó fumat, com ho havia estat també de bacallà salat, dos productes principals de l'exportació noruega. També hi ha, però, una influència de la gastronomia catalana a Noruega. La vetlla de Sant Joan, que allí és amb sol de mitjanit i lluna plena alhora, la passàrem a coberta per veure fogueres que els veïnats costaners encenen a la manera dels Països Catalans. Fou l'única festa en el vaixell correu. La tripulació oferí a tothom un cremat amb rom, i una crema amb canyella, també molt catalana, amb un toc encara més genuí com eren unes engrunes de pernil que coronaven el plat. Té una explicació tot plegat: els noruecs que vénen a la Costa Brava s'emporten idees de mam i teca que consideren exòtiques.