Els misteris de Welles

En un magatzem de Porderone, ciutat del Nord d'Itàlia a la qual a vegades he desitjat anar perquè s'hi celebra un festejat festival de cinema mut, van voler-se despendre fa nou anys d'una caixa que contenia uns rotlles vells de pel·lícula que, com passa amb el temps amb el nitrat, feien pudor de vinagre. La caixa va ser enviada a un dels organitzadors del festival de Porderone. Transcorreguts aquests anys, oblidats temporalment els rotllos i després sotmesos a un procés d'identificació del material i de restauració un cop comprovada la sensacional descoberta, s'ha anunciat al món que s'ha recuperat la primera i absolutament inèdita pel·lícula d'Orson Welles: una comèdia esbojarrada muda que, amb el títol de Too much Johnson i la participació del seu amic Joseph Cotten, Welles va rodar a Nova York l'any 1938 per a un projecte frustrat en què el film havia d'exhibir-se juntament amb la representació d'una obra de teatre. Imatges projectades i teatre? Welles, ho sabem, era un visionari. Projecte frustrat amb film inacabat? Un de tants que, des de l'inici, defineixen la trajectòria d'un creador compulsiu, proteic, inconstant i tendent a ensopegar amb obstacles i amb els productors. Troballa inesperada carregada de misteri? El mateix Welles, creador de la seva pròpia llegenda, va propagar fa dècades que el film havia desaparegut a l'incendi a la seva casa de Pozuelo (Madrid) amb l'única copia existent. Sabia o no que n'hi havia un altre? O l'incendi era una mentida? Tot és molt propi de Welles, que tant va fer present la línia incerta entre la realitat i la il·lusió, la veritat i la mentida, l'original i la còpia. I, en fi, com va arribar Too much Johnson a Porderone, on serà finalment projectada el pròxim 5 d'octubre en la sessió inaugural del festival? Que curiós que el film mut i desconegut de Welles arribés a una ciutat amb un festival on s'han projectat tantes còpies restaurades i films llargament perduts o rescatats de l'oblit. Els cinèfils estem per força emocionats. I per la meva part continuo emocionada amb la lectura de Guerra i pau.