Opinió

Viure sense tu

Nairobi

El viatge a Kenya té un punt màgic. D'il·lusió gairebé infantil

Qui té un amic té una mina. I de la coneixença amb l'actor Pepe Rubianes em va arribar la seva passió per Kenya. No amb la mateixa intensitat que a ell, és clar, però suficient per visitar aquest país africà, i amb els seus mateixos guies i contactes. Rubianes era un gran viatger, un apassionat per descobrir món, fins al punt d'haver fet la volta al planeta, i gairebé d'una rampellada. El viatge a Kenya, ben publicitat per les Memòries d'Àfrica, el llibre d'Isak Dinesen, i la seqüela cinematogràfica, amb banda sonora de concurs, té un punt màgic. D'una il·lusió gairebé infantil. La retrobada amb els animals salvatges, després d'haver-los vist al zoo, et fa fer també un viatge interior. Tornar a sentir fascinació per elefants i lleons, per girafes i estruços, per hipopòtams i cocodrils, per zebres i rinoceronts, i que corren en llibertat pels parcs del Serengueti i del Ngoro-ngoro, et regira de dalt a baix. Trepitjar la sabana, amb aquells arbres i plantes de cromo del porqué de las cosas, o de cartolina de treball d'EGB; o distingir un baobab des del taxi en arribar a Nairobi, et fa créixer de cop. Dormir en tendes mentre sents la rialla de les hienes durant la nit, i mirar l'endemà si hi ha petjades d'algun altre animal salvatge, deuen ser en el record de molts viatgers, exploradors accidentals, en el meu cas acompanyat pel Kirito, guia de Rubianes, capaç d'arreglar el radiador del Land Rover amb una pastilla de sabó. Tot això em venia al cap per l'incendi que hi ha hagut a l'aeroport de Nairobi, i que ha coincidit amb els 15 anys dels brutals atemptats terroristes a les ambaixades americanes de Kenya i Tanzània, que van deixar una mortaldat. L'incendi, sense víctimes mortals, sí que ha dut el caos als desplaçaments de milers de turistes que han hagut d'anar cap a Mombasa per sortir del país. Però de les recomanacions de Rubianes a Nairobi, em quedo amb la de la discoteca Florida, que tenia la peculiaritat d'estar instal·lada al sostre d'una benzinera. La nit que hi vaig anar hi actuava un faquir, que a més d'empassar-se ganivets, també feia el número de treure foc per la boca. No cal dir que no em vaig separar del meu got d'aigua, per si la cosa es complicava. Igual que dormir a la sabana. Emocions garantides tant a la ciutat com a la natura!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.