Immortal Lohapa

Amb més pena que glòria aquests dies ha fet trenta anys de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Lohapa. La Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic va ser fruit d'un pacte entre el PSOE i la UCD, i inspirada pel cop d'estat del 23 de febrer del 81. L'objectiu era uniformitzar les competències de les comunitats autònomes i, en cas de conflicte, la nova llei orgànica tindria preeminència sobre la legislació dels governs autonòmics.

Ras i curt, va ser el primer intent postfranquista de posar fi a la distinció que la Constitució havia incorporat entre autonomies i nacionalitats i, de passada, recentralitzar el projecte gestat durant la transició. Malgrat que el sabre d'en Tejero encara estava desembeinat, el Tribunal Constitucional va fulminar les tesis de la difunta UCD i dels cadells del PSOE que un any abans havien assolit el poder.

Avui, quan s'invoca la igualtat de drets i deures dels ciutadans per oposar a qualsevol fet diferencial, val la pena recordar que la sentència apuntava que “la igualtat no exigeix com a supòsit previ la igualtat dels sostres competencials de les autonomies” i afegia que el sistema autonòmic “es caracteritza per un equilibri entre l'homogeneïtat i la diversitat”.

Tampoc no serà sobrer recordar que el TC en el seu dia va avalar la llei de normalització lingüística, pal de paller de l'educació a Catalunya les últimes dècades i clau de la cohesió social. Ara, en canvi, el Tribunal Constitucional s'ha convertit en una cambra d'última lectura, presidida per un exmilitant del partit que governa i on s'aplica el ribot del tercer grau sense contemplacions. En paraules d'un dels pares de la Constitució, “el TC no mereix confiança”.

Des d'aleshores el camí està solcat de lohapes que amb més o menys dissimulació pretenen tallar les ales a Catalunya. El cas més vergonyant, la sentència d'un altre Tribunal Constitucional contra l'Estatut aprovat pel Parlament, ratificat pel Congrés i votat pels ciutadans en referèndum. Ja és gros que hàgim de mirar amb nostàlgia tres dècades enrere.