Lectura inacabada

Aquestes “ombres” acaben avui i, en contra del que m'havia proposat, no he aconseguit acabar de llegir Guerra i pau mentre les escrivia. Ha passat un mes i gairebé he arribat a la pàgina 700 de les 1.042 que, amb lletra petita amb un interlineat senzill, configuren l'edició catalana de la novel·la. Aquestes coses em passen sovint. Em justifico dient que he tingut molta feina i altres ocupacions ineludibles que, de fet, m'han impedit lliurar-me completament (o almenys d'una manera més continuada) a la felicitat amb la qual llegeixo la novel·la. Ha estat bonic compartir converses amb gent que ha llegit i, en algun cas, que també està llegint Guerra i pau. Compartir l'emoció i fins la veneració amb la qual vius el món narrat per Tolstoi. Encara estic a la batalla de Borodino, però reculo unes pàgines per referir-me a alguns dels últims passatges que més m'han commogut. La nit abans de la batalla, el príncep Andreu sent que la “possibilitat de la mort, per primera vegada a la seva vida, sense cap relació amb tots els vius, sense pensar en el que sentirien els altres [...] se li presenta gairebé amb certesa simple i trasbalsadora”. Amb aquest pressentiment de mort, “tota la seva vida se li presentava com una llanterna màgica”. I recorda Natatxa, que li semblava plena d'una força misteriosa i a la qual amava, però que va enamorar-se d'un altre. Després, havent rebut una visita inesperada de Pere Bezukhov, Andreu torna a recordar Natatxa, de manera més concreta, en una vetllada a Petersburg en què ella li explicava, emocionada, que l'estiu anterior, anant a buscar bolets, s'havia perdut en un gran bosc. Natatxa, però, estava disgustada de la seva narració perquè comprenia que no donava aquella sensació viva, poètica, que havia sentit i que volia expressar. “No, no puc, no sé contar-ho. No, no ho compreneu.” Ell, per tranquil·litzar-la, va dir-li que ho comprenia perfectament: “I, en efecte, comprenia tot el que ella volia dir-li.” Com va esvair-se aquesta felicitat? Aquesta emoció de sentir que comprens algú? Adéu. Me'n vaig a llegir Guerra i pau.