Una cadena per la llibertat

S'apropa la diada i també la cadena humana, que s'ha d'estendre com una flamarada arreu del país. ¿Però cal? Per a un sector no catalanista del PSC ben segur que no cal, amb els matisos que hi vulgueu afegir. I no cal dir per al PPC i Ciudadanos: els primers s'estan plantejant de no assistir a l'acte institucional. I ho respectem, és clar, i tant que sí, ja ho crec que sí, perquè és un criteri democràtic que s'ha de potenciar en un país que vol viure en llibertat i amb ulls europeus.

S'acosta el dia, doncs, i ens podem plantejar si serà la millor diada nacional de Catalunya, si la gent no prefereix concentrar-se a les grans ciutats amb manifestacions multitudinàries. Potser sí, però també els ciutadans d'aquest país són conscients que ara toca un acte especial, que tingui un gran ressò internacional, que desplegui l'estelada per tots els països del món. Ara toca això: crear, innovar, repensar la Catalunya del 2014, amb el referèndum pel dret a decidir. Ara toca donar-nos la mà, ser més solidaris encara, aplegar forces també per reactivar el país. Ara toca arromangar-se per una Catalunya que volem lliure.

Al setembre del 2012 un milió i mig de catalans van sortir als carrers de Barcelona, fet que va evidenciar l'existència d'una majoria social favorable a la independència de Catalunya. Davant d'aquesta realitat impossible d'ignorar, una majoria dels representants electes van iniciar les passes necessàries per a una fase prèvia irrenunciable amb vista a la consecució d'un estat independent per a Catalunya.

D'ara a final d'agost i durant els deu primers dies de setembre totes les organitzacions pel dret a decidir faran pinya per una causa comuna, que és el dret inalienable de poder decidir el futur com a poble en llibertat o sotmès a una Espanya més centralista que mai, més dèspota que mai, més repressora que mai, una Espanya governada per grans corruptes, preocupats tan sols per les seves butxaques i de robar el que es pugui als altres.

D'ara fins a l'11 de setembre els catalans esmolarem l'enginy per aconseguir que la Via Catalana sigui tot un èxit. Al llarg de 400 km ens unirem des d'Alcanar fins al Pertús de manera ininterrompuda. Enllaçats, ben units, resseguirem el país amb una cadena humana per fer realitat el desig majoritari de ser el proper estat d'Europa. I per a aquells que només s'hi puguin unir amb el cor, també des de mitjan agost s'ha creat un portal a internet (www.diada2013.cat) que permet a tothom participar en la cadena, encara que sigui virtualment.

Mirem la diada d'aquest any amb els ulls del nostre poeta Salvador Espriu, que també defensava una Catalunya en llibertat, amb una mirada cap a Europa, una mirada reflectida en els versos d'Assaig de càntic en el temple: “Oh, que cansat estic de la meva/ covarda, vella, tan salvatge terra,/ i com m'agradaria allunyar-me'n,/ nord enllà,/ on diuen que la gent és neta/ i noble, culta, rica, lliure/ desvetllada i feliç […]/ Però no he de seguir mai el meu somni/ I em quedaré aquí fins a la mort./ Car sóc també molt covard i salvatge/ i estimo a més amb un/ desesperat dolor/ aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.”

En l'Any Espriu, els catalans ens quedarem aquí fins a la mort, però ningú ens prendrà els anys de viure i gaudir aquesta terra, que creix a passos de gegant per ser el país culte, i ric, i desvetllat, i feliç que sempre hauríem d'haver sigut.