Autors en perill d'extinció
La represa del curs literari serà també el debut en societat de l'APE (Autors en Perill d'Extinció), un grup format per escriptors i il·lustradors lligats a la literatura infantil i juvenil, disposats a lluitar contra els mals que afecten el sector.
N'hi ha que són endèmics, com ara la poca consideració que els grans mitjans de comunicació tenen vers la literatura infantil i juvenil, i d'altres de recents, com ara la perversa idea de socialitzar els llibres de lectura escolar en nom d'aquesta crisi que serveix per emparar totes les barbaritats polítiques i socials que passen pel cap dels dirigents, que saben gestionar tot el que afecta els altres i no toquen ni una coma d'allò que els afecta a ells.
Els mals endèmics tenen una cura més complicada, i més si tenim en compte que, per norma general, els nostres polítics són cada cop menys humanistes i comencen a no saber el que és un llibre. Costa generalitzar, però tinc la sensació que si les classes dirigents llegissin no farien ni la meitat de barbaritats que fan.
Ara, la brillant idea de socialitzar els llibres de lectura en favor d'un hipotètic estalvi econòmic apunta cap a un nou disbarat de proporcions immenses i de conseqüències més aviat fatídiques. La idea de fons és reduir despeses amb la compra d'un títol que, per amortitzar-lo, es convertirà en lectura obligatòria durant anys i anys. La conseqüència més evident és el descens del negoci. Els autors tindran menys vendes i tota la part creativa i industrial se'n veurà ressentida. I aquesta és una part, la que agafen els detractors per convertir-la en arma de combat amb aquella idea de: “És clar, el que voleu els escriptors i els il·lustradors és seguir guanyant diners.”
Potser sí que els autors de literatura infantil i juvenil, com els metges, els lampistes i les ballarines del Paral·lel, aspiren a viure de la seva feina, però en aquest cas concret no és només això. Amb aquesta manera de fer política tots vivim una miqueta o molt pitjor, excepte els polítics que han sabut i saben blindar el seu estatus a prova fins i tot de les seves pròpies decisions.
Hi ha perills indiscutibles i aviat irreversibles. D'una banda, es converteix la lectura per plaer i per emoció en un apèndix més de les estructures de la classe. Agafar un llibre que no estrenes tu i que després de tu passarà per moltes altres mans, llegir-lo i tornar-lo, té més a veure amb l'obligació que amb el plaer. Si no t'ensenyen de petit a escollir, a buscar, a valorar i a estimar els llibres, mai no ho faràs.
Canalla de tot el món ha llegit, guardat a la seva biblioteca i rellegit la nissaga Harry Potter. Aquesta sensació és única. I no, no té a veure només amb la propietat privada. Té a veure amb l'emoció de crear el teu propi imaginari lector, de saber que hi ha uns llibres que t'han emocionat, que pots rellegir, que tens a l'abast i, sobretot i fonamental, que formen part de la teva essència, del teu procés de creixement, de la teva vida.
Això és el que es perd amb la idea de socialitzar els llibres: l'esperit, l'ànima, el plaer de llegir. La lectura és sensibilitat, emoció, cultura, somni i tot això, si no es comença estimant l'objecte (sigui en paper, digital o en un microxip implantat al cervell) i tot el que representa, és impossible d'aconseguir més tard.
Tenim tancs, bancs milionaris, polítics amb les despeses pagades, i també tenim avis que no poden anar al metge, que no es poden operar, i aviat canalla que no serà capaç d'emocionar-se amb un llibre perquè ningú no li haurà pogut/sabut encomanar la passió de llegir. Els pobles savis aposten per la cultura i per la salut; nosaltres hem apostat pels bancs i per la política demagògica i barata. Algun dia veurem que el preu a pagar era massa alt, però ja serà molt tard.
