Oblits d'agost

La xafogor enterboleix el pensament i les paraules i qui sap si afavoreix l'oblit. L'altre dia, quan tornava de recollir una amiga que ha fet una estada de silenci a prop del Montseny –deu dies de vida interior, quasi res– vam haver de trucar al centre de meditació perquè, en el darrer tram de trajecte, es va adonar que li faltava la meitat de l'equipatge. S'havia deixat la camisa i la tovallola a l'estenedor, les xancletes a peu de llit i no sé quantes altres coses. Estava tan relaxada que li costava parlar (estem tan acostumats a queixar-nos per tot que costa una mica recuperar la veu quan fa dies que calles). No sé si podríem arribar a oblidar el llenguatge, potser ens entendríem millor sense paraules, vés a saber. En la parla, hi ha oblits flagrants. Aquests dies de calor enganxosa he escoltat força la ràdio i he sentit tota una col·lecció “d'oblits lingüístics” en boca de presentadors, gent entrevistada i col·laboradors radiofònics. Expressions com “hi ha que veure alguns tertulians donant consells”, “ningun jugador millor que Messi” o “és un esportista a qui no coneixem massa”. Tot i la poca qualitat de l'estàndard que parlem, segons la Plataforma per la Llengua hi ha un avenç del català, que ha crescut un 6% en els darrers set anys. Als nou parlants de l'idioma, els podem disculpar les incorreccions i agrair-los l'esforç. Pel que fa als professionals dels mitjans de comunicació, la cosa canvia. Fa un parell de temporades, algunes emissores radiofòniques donaven consells lingüístics als oients que no sembla que hagin tingut gaire èxit.

Pel que fa a la llengua escrita, estem acostumats a veure faltes d'ortografia als anuncis publicitaris i als cartells dels comerços. A Figueres he vist una botiga que tanca. L'aparador queda pràcticament ocult per un rètol que diu més o menys, si no l'han retirat –cito de memòria–: “Em perdut hasta els calçotets. Ens hem vist obligats a tancar”. Passo per alt “hasta” que, juntament amb “bueno”, està profundament arrelat a les nostres converses i em fixo en el verb haver: els qui han penjat el rètol deuen estar tan indignats que no només han perdut els calçotets sinó també la “h” que hi hauria de figurar (està escrit amb retolador i la tramuntana no pot haver esborrat la lletra). Em poso a la pell del botiguer desconegut, que deu estar fins al capdamunt de pagar impostos i de complir les obligacions fiscals. Pel que fa a l'ortografia, només cal consultar el diccionari. Són coses que no passarien si tinguéssim un mínim de rigor en l'ús de la llengua amb què pretenem formar part d'Europa. L'excusa podria ser, per exemple: jo no vaig estudiar en català. Però no és un tema adscrit a les generacions que tenim més de quaranta anys que, en molts casos, ens hem espavilat a saber-lo. La incorrecció és recurrent, fins i tot quan qui escriu amb faltes ha tingut el català com a llengua instrumental. Tot quedi justificat per l'argument que el Twitter i la pressa ens obliguen a menjar-nos lletres, que jo sóc la primera que m'he empassat més d'un accent per no haver de buscar-lo a la “blackbírria”. Així que, en solidaritat amb els botiguers que han de plegar, passo per alt la lletra hac dels qui han perdut els calçotets. Potser no és tan important parlar bé l'estàndard com entendre's i algun dia no ens caldran paraules (com deia Raimon Llull: si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor). I si resulta, a més, que els oblits són oportunitats per aprendre? La meva amiga ja torna a parlar fluidament i, de tant en tant, se li escapa algun bueno, com a mi. Aprofitant que ha de recollir la roba, tornarà al centre de meditació per participar en una nova trobada gratuïta que s'ofereix als adolescents, a finals de mes. Com que és psicòloga, hi farà de monitora voluntària.