Incontinència incívica
“El carrer s'està convertint en un espai on tot s'hi val. Considerat un espai de tothom, no
és de ningú”
És un clàssic de l'estiu, però això no fa que deixi de ser preocupant. Preocupant perquè en lloc de millorar empitjora, en una clara mostra que el civisme, lluny d'arrelar, es difumina i sembla quedat condemnat a una simple anècdota. El comportament incívic d'un sector de la població ha fet que les administracions hagin assumit el paper de germà gran, perseguint conductes incíviques, i sancionant-les si s'escau. És trist que s'hagi hagut d'arribar a aquests extrems en una societat dita moderna, on les normes de convivència estan establertes de fa força temps. El que és més trist, però, és que ni amb les ordenances a la mà s'aconsegueix posar fi als comportaments incívics que dificulten la convivència.
El carrer s'està convertint en un espai on tot s'hi val. Considerat un espai de tothom, no és de ningú, i per tant els ciutadans no se senten responsables de tenir-ne cura. Això fa, per posar un exemple, que un pugui pixar tranquil·lament al costat d'un contenidor d'escombraries perquè no passa res. Com que és al carrer! La pregunta és: si fos casa seva, què farien? I el mateix passa amb els xiclets, les llaunes, les burilles de tabac... i moltes coses més.
En lloc d'anar endavant anem enrere. I els nostres carrers acabaran semblant més propis de l'edat mitjana que del segle XXI. Segur que hi haurà qui trobi arguments per justificar certs comportaments (problemes d'incontinència, falta de lavabos públics, de papereres, de cendrers...). Excuses de mal pagador. Si volem de vantar-nos de ser una societat avançada no podem tornar als comportaments dels nostres avantpassats. On queda l'educació?
