Xocolata espessa
L'última fulla
Sembla mentida que, en aquest punt de la partida, encara hàgim d'escoltar membres del govern dubtant sobre la seva participació en la Via Catalana cap a la independència del proper 11 de setembre. El que més afecta en aquests moments el procés que estem transitant no és pas l'atac constant dels troglodites de l'Espanya profunda, ni els subtils intents de certs poders fàctics catalans per frenar-lo i diluir-lo, sinó la permanent indefinició del partit que una majoria de catalans van votar per liderar-lo.
Ens agrada emmirallar-nos en Escòcia i acusar Madrid de no ser tan democràtic com Londres a l'hora d'acceptar el dret democràtic bàsic dels escocesos a decidir el seu futur, però no advertim un altre detall fonamental que és responsabilitat exclusivament nostra. A Escòcia el procés és clarament liderat pel partit que governa, l'SNP, que explica a tort i a dret que Escòcia serà un millor país si esdevé un estat independent. A Catalunya, el govern ha baixat del tren una estació abans, i ha quedat encallat en el tema del dret a decidir, com si es tractés d'una concessió graciosa de Sa Majestat i no pas un dret bàsic dels pobles que no es demana, sinó que s'exerceix. El que volem que el govern ens expliqui, com a Escòcia, és si Catalunya ha de ser o no independent i per què.
Les declaracions, per exemple, de la vicepresidenta Ortega en el sentit que el govern no ha de participar en la cadena humana, sinó en tot cas els consellers a títol individual, és incomprensible a ulls estrangers. La comunitat internacional no entén que el govern demani una consulta però que no digui quina opció considera que és la millor per al país. El president ha d'entendre que està a punt d'arrencar la darrera fulla de la margarida. Si el dia 11 el veiem agafat de la mà d'altres catalans, sabrem que està a favor de la llibertat d'aquest país. Si no participa en la cadena, sabrem del cert que no és independentista, i que aposta per la fórmula caduca del segle passat: intentar un encaix impossible en l'Espanya monolítica, uniforme i centralista que tots coneixem.