Vinyoli de fons

A l'entrada del centre cultural Escoles Velles de Begur, se sentia a les set de la tarda la fressa de veus i de cotxes passant pel carrer Bonaventura Carreras, però, tot i això, va fer-s'hi present la paraula poètica i la reflexió sobre la possibilitat mateixa de la poesia, que sempre s'ha de fer en temps de misèria i amb la consciència de la dificultat de trobar els mots que expressin allò que ens sobrepassa, de tres poetes: Carles Camps Mundó, Antoni Clapés i Roger Costa-Pau. Tots tres han publicat els seus últims reculls (La runa de la veu, L'arquitectura de la llum i Cavada pell, de manera respectiva) a la col·lecció Culip, de Llibres del Segle, que edita d'una manera amatent i delicada. I, a més, tots tres reconeixen la influència de Joan Vinyoli, tan intensament vinculat a Begur, on va sentir que cristal·litzava la seva veu poètica. És així que aquella tarda tots tres van parlar-ne, de Vinyoli. Per vindicar, en el cas de Clapés, la grandesa poètica amb la qual aborda l'experiència de viure; per recordar, en el cas de Camps Mundó, que forma part d'una generació il·luminada per la manera vinyoliana amb la qual l'aspiració metafísica arriba amb un llenguatge que fa sentir que és possible dir-la; per fer present, en el cas de Costa-Pau, el fet que poetes més joves continuen poant del llegat vinyolià per cercar la pròpia identitat poètica, sempre en construcció, com la vida.

Tots tres van llegir poemes seus, de manera que Camps Mundó va fer-nos sentir una poesia que es pensa a partir de les experiències límits de Mallarmé, davant la mort del seu fill, i de Paul Celan, davant l'horror de l'Holocaust; Clapés va fer-nos degustar el seu llenguatge depurat, a frec del silenci, amb el qual la poesia és un llampec carregat d'enigmes; i Costa-Pau ens va transmetre el seu treball amb la sensualitat de les paraules que vol fer duradora la bellesa d'un instant. Després, quan arribava el crepuscle, cadascun va llegir un poema de Vinyoli o, pel que fa a Clapés, una versió del poeta “begurenc” de l'immens i estremidor Rilke.