Són faves comptades
Atrapats pel món medieval
Aquesta és la història d'un èxit. La d'un poble i la seva gent que han sabut fer del seu passat i el seu patrimoni el principal actiu. I en aquesta fita no només es tractava d'aprofitar allò que els seus avantpassats els havien deixat en herència, sinó mirar d'embellir aquest llegat, no tan sols conservant-lo, sinó també procurant fer-lo més universal. Un estil arquitectònic, el romànic, que imprimeix personalitat al municipi; una cultura, la jueva, que atresora coneixement i tradició, perfecte complement de l'autòctona; una cuina, la volcànica, que llavors com ara ja era de proximitat, i sobretot un referent que l'ha ajudat a ubicar-lo en el mapa: el pont, un monument que és més que una construcció per passar les aigües del riu Fluvià. El pont és com un far que ha il·luminat el camí cap a aquest èxit col·lectiu. A Besalú, a la Garrotxa, ja fa molts anys que al voltant del que va ser la capital del comtat s'hi celebra una festa que té més anomenada que la festa major en honor dels sants Prim i Felicià, patrons del poble. Gràcies a l'empenta de tothom, cada primer cap de setmana de setembre el Besalú Medieval fa possible un viatge en el temps. Són dos dies per recular fins aquella època. Poder baixar les escales de pedra que et capbussen en un dels llocs més sagrats pels jueus, el micvé, els banys de purificació. Tenir la possibilitat de notar l'alè dels cavalls i la suor dels cavallers en el fragor del torneig perquè es pot viure des de primera fila. I poder palpar la vida quotidiana, lluny dels palaus i temples, a qualsevol racó però sobretot al carrer dels Atrapats. Un catàleg de les desferres i misèries humanes que vagarejaven pels carrers rònecs, foscos i bruts de qualsevol ciutat. Aquesta és una de les millors iniciatives de la festa que ha sortit del cap d'un dels seus veïns i que cada any que passa –ja en són set– aixeca més expectació. Hi ha cues per desfilar per un carreró de mala mort, el carrer de la Font, que va de l'Antic Hospital de Sant Julià als Horts. Estic totalment atrapat pel món medieval i temo que per culpa de les retallades es pugui apagar la llum del far que ha guiat aquest poble des de les tenebres medievals fins avui.