Jersei

Ahir va ploure i em vaig posar un jersei. Dit així és una nimietat, però no: el jersei és el preludi de la tardor que arriba, dels raïms immortals de Carner, de la rutina, de la carta que esperem que ens contestin, de la preparació de la consulta... La felicitat és això: un jersei amb els botons cordats. Petita, si voleu, però, que no és feta de moments així, la felicitat?

Però ahir vaig tenir un altre moment feliç. A prop de la plaça del Vi de Girona veig una cua de gent que surt de l'ajuntament i serpenteja per sota les voltes. M'hi acosto encuriosida: és un accident? És un sorteig? No, és el FITAG! Gent que fa cua a sota la pluja per anar al teatre: no us fa sentir feliços? L'espectacle que inaugurava l'edició d'enguany del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona era UAP!13, una obra representada per nois –pocs– i noies d'instituts de les comarques de Girona; els actors eren, doncs, doblement amateurs: del teatre i de la vida. Els alumnes han assajat l'obra a les classes de música, durant tot el curs, i el resultat és un musical (música en viu, cor, actrius i actors que ballen i canten) divertit, molt emotiu, fresc. Els actors s'ho passaven bé (el públic encara més), i ens van enviar un missatge important: els joves poden, volen, han de canviar el món, i estan preparats per fer-ho. Doncs va, no tardeu, que us necessitem com el pa que mengem! I com sempre –ho diu la dita–, quan beguis aigua pensa en la font. Perquè al darrere de tot aquest jovent esforçat que ballava i cantava i declamava a l'escenari hi ha la directora de l'obra, l'autor del text, els professors... Adults que han cregut que ho podien fer, que els han animat a fer-ho, que hi han confiat.

El FITAG continua fins al 31 d'agost. Alguns espectacles són a l'aire lliure. Tal com està el temps, pot ser que plogui. Agafeu el jersei i aneu-hi igualment. Què són, quatre gotes, davant l'esplèndida creativitat, els esforços anònims, el rigor i la qualitat del teatre amateur?