Que els ulls no delatin un bon judici

No us creieu les mares quan us diuen que segons quines pràctiques poden deixar-vos cecs, però sí que els heu de fer cas quan us aconsellen que no mireu directament el sol perquè podeu perdre la vista. Si heu optat per fer l'estupidesa de mirar de fit a fit l'astre rei, més val que us proveïu d'unes bones ulleres de sol, tot i que convé tenir present que l'objectiu del complement en qüestió és, a banda de fardar com en Tom Cruise a Top Gun, evitar els desagradables efectes de la radiació ultraviolada a la retina, sense que això impliqui haver de mirar directament el sol.

Les ulleres són necessàries, si no et fa res veure la vida a través d'un vidre tintat, durant tot l'any tot i que a l'estiu és quan té més sentit no separar-se'n.

Si bé el seu origen se situa a la Xina del segle XII, hi ha
arqueòlegs que mantenen que ja a la prehistòria el poble inuit aplanava pedres de marfil de morsa i les hi feia un estret forat en el centre per evitar la ceguesa que els podia causar el reflex del sol en la blanca neu. També es té constància que l'any 60 dC, l'emperador romà Neró contemplava les lluites de gladiadors a través de pedres polides de color verd, amb l'objectiu d'evitar la incidència
dels rajos solars.

Els xinesos, precursors reconeguts de l'invent, no les feien servir, però, per qüestions pseudoestètiques; de fet, els que les portaven eren els jutges per ocultar l'expressió dels seus ulls durant els judicis, talment com fan avui dia els jugadors de pòquer... Els xinesos ocultaven els ulls darrere uns cristalls de quars fumats. Ells van ser els primers a desenvolupar aquesta tècnica.

Cal fer un salt en el temps per trobar noves referències sobre les ulleres de sol. Se sap que el 1430 arriben a la península itàlica des de la Xina i que els jutges d'aquí també les fan servir com els seus homòlegs xinesos, i en un escrit de 1623 un notari de la Inquisició castellana
fa referència a les ulleres de sol a les quals anomena conservativos.

El naixement de les ulleres modernes se situa l'any 1752, quan el britànic James Ayscough comença a investigar amb ulleres tintades de color blau i verd. A Ayscough no el preocupa protegir-se del sol, cerca una solució per als problemes de la vista que creu que pot resoldre acolorint els vidres. Des de finals del segle XIX fins a principis del XX, les ulleres de sol es prescriuen amb finalitats mèdiques tan curioses com ara curar la sífilis, atès que es considerava que alguns pacients que la patien eren sensibles a la llum.

Tot i que a principis del segle XX alguns famosos les fan servir, el seu elevat preu n'evita la popularitat. No serà fins al 1929 que el nord-americà Sam Foster en comença la producció massiva. Les ulleres triomfen entre les dones i la II Guerra Mundial les posarà de moda entre els homes, passant a formar part de l'estètica militar i com a signe de virilitat. El 1936 Edwin H. Land crea les lents polaritzades, que redueixen el reflex de les superfícies brillants. Les ulleres són, ja, un producte de la
cultura de masses.