Pel beisbol a la cultura de masses

Un d'aquests estris estivals que s'han acabat fent servir tot l'any és la palleta, altrament dita canya o canyeta. Qui més qui menys ha xuclat amb una palleta una beguda refrescant –potser és una apreciació subjectiva però ve més de gust xuclar una beguda freda que una de calenta a l'hivern– durant l'estiu en una terrassa, a casa o vés a saber on. És un complement indispensable de certes begudes, entre elles els granissats, que no pots beure directament del got (per bé que hi ha gustos i recursos per a tot i tothom).

No hi ha un origen definit de l'ús de la primera palleta. El que sí ens ha arribat a través del temps és que les primeres que es van fer servir eren fetes amb les tiges de les varietats d'herba amb grans tiges buides. També consta que els sumeris van fer servir tiges de plantes com a palletes per beure cervesa i per filtrar el líquid de la civada.

El nom de palla, o el diminutiu palleta, està relacionat amb el fet que les primeres que es van utilitzar eren, literalment, de palla. Quan les tècniques per elaborar el metall i el vidre bufat van avançar, se'n van fer algunes d'aquests materials, però aquella no era una solució gaire bona, per molts motius: un d'industrial, eren massa cares per produir-les en grans quantitats i, en el cas de les de vidre, per seguretat, t'hi podies acabar deixant els llavis!! Val a dir, però, que a l'Amèrica del Sud encara es fa servir un utensili metàl·lic anomenat bombeta per beure l'herba del mate.

A finals del segle XIX, i més concretament el 1888, el fabricant de paper de fumar Marvin C. Stone va fer servir els productes de la seva companyia per crear una canya de paper barat que es feia embolicant el paper en una espiral a l'entorn d'un llapis. Cent per cent artesanal, però eficaç. Aquesta tècnica fins a cert punt rudimentària es va millorar recobrint el paper amb parafina, cosa que permetia fer la vida de la palleta més llarga, amb tot encara es feien força malbé.

Marvin C. Stone possiblement –no està clar– podria haver fet aquesta innovació instat pel concessionari de productes alimentaris Harry Stevens (a qui alguns atribueixen la invenció dels hot dogs), qui durant un partit de beisbol dels Gegants de Nova York va observar que la gent, per beure els seus refrescos, havien de desviar la mirada del partit un moment. Va pensar que si comercialitzava un estri com les canyes que havien fet servir els antics sumeris seria útil per als seus consumidors, que no haurien d'estar pendents de l'ampolla. Dit i fet. Ràpidament va incrementar les vendes i la palleta va passar a convertir-se en element permanent de la cultura nord-americana.

A la dècada dels seixanta, es fa un salt productiu molt important, quan es comencen a fabricar canyes de plàstic molt més refinat i barat. El nou procés és una autèntica revolució, que estén l'ús d'aquest estri en tenir un cost molt assequible.

Actualment s'usa, entre altres, polipropilè o polietilè, materials més densos que l'aigua però més flexibles i menys difícils de trencar.