El més antic dels complements

Tot i que no és un element exclusiu de l'estiu, és cert que els collarets són un complement que adquireix més rellevància en la temporada estival, perquè els escots femenins són més generosos i els colls no necessiten protegir-se del fred de l'hivern.

Es considera que els collarets són anteriors, fins i tot, a altres complements i joies, com ara els anells i els braçalets. Se n'han trobat en sepultures prehistòriques de l'època paleolítica arreu del globus. En alguns casos el seu origen es remunta més enllà dels cent mil anys d'antiguitat.

Malgrat que quan es parla de collarets de seguida s'associen a la imatge femenina, el cert és que també els han utilitzat els homes de les cultures indígenes i en les civilitzacions antigues d'Orient a Bizanci, fins i tot durant el segle XIV a l'Europa de l'edat mitjana. Val a dir que, a dia d'avui, molts homes –sobretot joves i adolescents–, especialment a l'estiu, porten alguna mena de collaret.

Els collarets de l'edat de la pedra eren petxines, ossets, dents i pedretes enfilades. Quan es passa a l'edat del metall s'hi afegeixen algunes peces d'or i coure i s'innova en noves fórmules.

Les cultures antigues relacionen el collaret a la màgia, perquè quan es tanquen en cercle representen, deien, els poders del món ocult. Per aquest motiu tota persona que posseïa el poder antigament –des de reis fins a sacerdots– en portava un al coll. Eren, a més, una ostentació de poder o preeminència social.

Fa quatre mil anys va ser una peça clau en l'orfebreria egípcia. Els més típics eren els amples, tot i que també n'hi havia de més senzills.

Els grecs en van limitar l'ús a les dones. A ells se'ls atribueix la creació del collaret en forma de cadena. Per contra, els romans també van fer servir els de conques i grans anelles. Els feien d'or, pedreria i perles, que baixaven fins a la cintura donant dues o tres voltes al coll. I en penjaven diversos amulets que tenien una funció protectora contra les malalties.

A l'edat mitjana els collarets no es comencen a utilitzar fins al segle XII. En aquesta època les dones provençals de la cort posen de moda els collarets estrets ajustats al coll, de tela, als quals es cosia un fil de petites perles.

Més tard, ja en ple segle XV, es posa de moda lluir el collaret per sobre de l'escot i no sobre el vestit com s'havia fet en els segles precedents. Els collarets espanyols, que combinaven esmalts amb filigranes d'or, van adquirir certa fama.

Actualment podem trobar collarets tant a les joieries com en parades ambulants –quasi tots els pobles de la costa catalana en algun moment o altre de l'estiu en posen– a preus, lògicament, força diferents. A banda dels materials més clàssics, ja sigui de joies o de bijuteria, el món de la innovació també ha arribat a l'univers dels collarets. Fa un parell d'anys va sorgir una estranya moda que converteix les cendres de les mascotes que han traspassat en uns curiosos collarets. Diuen que així es poden portar sempre a prop del cor...