Sacsejades

Síria ens fa patir des de fa dos anys i, després de centenars d'experiències similars anteriors, som incapaços intel·lectualment i política de fer-hi front. Síria és l'escenari d'un conflicte que ha encès també un debat calent en tota una gran organització humanitària. Parlo de Metges Sense Fronteres, una de les grans de la cooperació, la que començava l'estiu amb la grandíssima notícia de l'alliberament de les dues cooperants segrestades. Un segrest sobre el qual, legítimament, han mantingut un hermetisme marca de la casa. I parlo de MSF perquè aquestes setmanes, malgrat que no hi hagi confirmació oficial, el debat intern que manté després de fer l'anunci de la utilització d'armes químiques a Síria i atribuir-les a un atac de les tropes governamentals, ha provocat un rum-rum i un malestar que ja veurem com acaba.

Ser sobre el terreny en un país en conflicte és dur, et cou el cor i voldries actuar com més aviat millor per posar-hi fi, i això pot arribar a ser insuportable. MSF té expatriats a la zona rebel, però no a la que controla el govern del dictador. El suposat atac de l'exèrcit va ser a Damasc, i les víctimes, reals, civils i innocents. Els metges sirians de Damasc, amics dels cooperants de la zona rebel, els van informar dels crims, i van suposar que els autors de la massacre eren les tropes assadistes.

La incontinència en moments com aquests és humana. Però el risc d'una denúncia oficial d'una associació tan prestigiosa com aquesta pot convertir-se en l'espurna necessària que els qui volen començar guerres cada quinquenni utilitzin per encendre la metxa. Un debat intens, en un context boig i incert. Què fem? La guerra a Síria no la començaran els Estats Units, ni una denúncia de MSF. Ja fa dos anys que dura. O fins i tot més si pensem en el règim criminal que la governa des de fa dècades. Una intervenció militar és l'única solució per frenar aquesta sagnia? La diplomàcia pot fer-hi més? El temps corre en contra dels civils innocents, i ara que se m'acaba l'espai no tinc respostes...