L'endemà del dissabte

Durant les dues dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, ningú no volia saber-ne res, de l'Holocaust (fins i tot a Israel, era un tema si fa no fa tabú). Amb el pas del temps, però, no han parat d'aparèixer estudis i assajos i testimonials (a més d'una tirallonga de documentals i llargmetratges) amb el resultat que avui en dia l'Holocaust és més ben documentat que la Primera Guerra Mundial i avaluat, en general, com un dels fets històrics més importants del segle XX.

Però no pas a l'estat dit espanyol, en què, el 2007, la TC va legalitzar la negació de la mateixa existència de la Xoà (vés a saber si –quan TVE va emetre la minisèrie nord-americana Holocaust, el 1978– algun jutge constitucional, de jove, va ajudar a pintar allò de ‘Holocausto: mentira!' als metros de Barcelona i Madrid); en què joves ultraconservadors amb carnet pensen que fa gràcia ser fotografiats fent la salutació nazi; en què polítics catalans elegits i pacífics són comparats, públicament, a assassins en massa; en què es regalen medalles als familiars i fans d'un regiment espanyol que va lluitar al costat dels alemanys justament al front on es van massacrar més civils jueus i russos i gitanos...

És més: els de la dreta espanyola actual semblen tenir una idea molt però molt vaga de l'Holocaust que trivialitzen amb tanta desimboltura com persistència. Perquè si haguessin llegit tan sols els autors supervivents consagrats (Levi, Millu, Kertész, Amat-Piniella, Borowski...) –i ni parlem, per exemple, de les descripcions força més crues, acabades de publicar, de Shlomo Venezia i Chil Rajchman, que treballaven a les cambres de gas d'Auschwitz i Treblinka, respectivament– seria inconcebible que comparessin qualsevol adversari independentista amb Hitler; o que somriguessin a la càmera amb el braços alçats; o que guardonessin els fills de falangistes filonazis. Aquesta setmana, de fet, la Comissió Europea ha criticat el govern espanyol per haver tolerat tanta lloança oficial de crims passats i l'han amenaçat amb sancions. Tant de bo: al cap i a la fi, tot i que Franco va donar suport a Hitler fins al 1944 (és a dir, quan tothom sabia feia anys que l'Holocaust estava en marxa) no crec que sigui massa demanar que els defensors actuals de l'aquarel·lista austríac deixin de fer-ho, per fi, el 2013.