Onze de setembre

Cada any veia al diari la rastellera de personalitats amb barret de copa, barba florida i jaqué, portant flors a aquell bon home fet un embolcall amb el penó de Santa Eulàlia.

Jo no n'acabava de treure l'entrellat, els del meu voltant eren de l'Alfonso Sala i, encara que ho aprofitessin tot per fer un bon tec, aquest dia se'l passaven amb la fartanera justa. Que Déu n'hi do.

Deixant-nos d'aquesta, cada any quan tornava la data jo em quedava pensant que aquell senyor havia de ser una mena d'heroi nacional com el Guillem Tell, el del minyó, la fletxa i la poma; més ho vaig creure veient que hi havia una corona del Barça. Si sortia una llaçada amb aquest nom de la intocable pilota volia dir que aquell era l'heroi dels herois. Però de mica en mica i sense que ningú em tirés la girada cap a una banda o cap a una altra en vaig saber una. El del penó no havia mort en aquella contesa, no vaig trigar a saber que només l'havien ferit i que se l'havien endut a Sant Boi. Vaig acabar sabent que la ferida no era res mortal, que aquell home a Sant Boi s'havia casat amb una vídua rica i que havia demanat perdó al Felip. I llestos, va morir al llit.

Així es fan els herois per casa nostra. En una guerra en la qual intervingué tot el país, alguns pel Borbó com els de Cervera i els altres pels Àustria com els de Vic, va sortir un barceloní que les va acabar com les va acabar, certament no donant pas un exemple de coratge.

Estem en un moment en el qual hem de netejar els estables com si fos un treball d'Hèrcules. Que l'aigua s'endugui els mites i ens quedem amb la realitat, que acceptem com es va acovardir mestre Rafel i com van tallar el cap al general Moragues.

I potser que algú publiqués la carta del duc de Berwick, conqueridor de Barcelona per compte del Felip, que lloa els habitants de la ciutat per com van tornar al treball de cada dia.

Ens havia de salvar el pa de cada dia.

A la guerra del Francès els d'aquí van cantar a la Pilarica.

Estem en un moment clau; sense acovardir-nos, siguem capaços de fer un pas endavant i cap endarrere.

Ens ho juguem tot.