El 4 d'‘El Procés'

Hi ha sorpreses, aventures, miracles i també hi ha El Procés, la revista que va ser una sorpresa, que semblava una aventura i que es va convertir en un miracle des que va sortir el primer número i sobretot ara, que, amb l'aparició del quart – el 4! –, arriba a la xifra entossudida i ferotge de cent quaranta pàgines (i alguna més) amb un desplegament inusual d'assumptes culturals aptes per a tots els gustos. El Procés és una revista que neix en la xarxa i que, per ara, també ha tingut vida en paper, gràcies a les aportacions d'empreses privades i d'entitats públiques, amb una vocació inexpugnable: parlar d'allò que ve de gust, d'allò que satisfà la curiositat o l'interès de les persones que la fan possible, amb Quim Armengol al capdavant i amb col·laboradors que són amics i a la inversa.

En aquesta entrega que els dic (http://revistaelproces.wordpress.com/), hi ha, per exemple, un text emotiu d'Adrià Pujol sobre el seu pare, Jordi Pujol Cofan, corrector històric de Pla, en el qual confessa amb humor i distància la pertinença a una secta –la dels devots planians– que també tindrà com a sòcia la seva filla de cinc anys, quan la nena pugui entrar en l'univers del de Palafrugell gràcies al recull de textos que un dia va publicar l'avi Jordi. Un frontispici deliciós que obre un petit dossier sobre Pla. I n'hi ha més: s'hi contenen, en El Procés, capses ordenades que tenen noms propis: Lluís Solà, Camus, Foucault i Pasolini, aproximacions discretes en la forma i ambicioses en el fons. Això, sense comptar els articles esparsos (sobre Raspall o Dalí, per exemple, o sobre el Càntic dels Càntics) i alguna peça absolutament sublim i memorable, per la qual paga la pena consultar, imprimir i reverenciar la revista. És el llarg article que Eva Vázquez dedica a la poetessa Sibilla Aleramo, aquella que creia que “només l'amor ens transcendeix”, a la seva literatura i a les seves ardents relacions amoroses.

El Procés és un descobriment continu d'illes en les quals hi ha el coneixement i l'angoixa, la joia i la reflexió. No se'l perdin. Corrin a descarregar-se'l. Assaboreixin-lo amb pausa, pel simple plaer de saber i compartir. De conversar i de divagar.