L'home dels mil noms

Tinc un amic escriptor, tímid per naturalesa, que no li agrada ser el centre d'atenció. Per això sovint publica més amb pseudònim que no pas amb el seu nom real. De noms falsos, n'hi conec, com a mínim, quatre: Yuki Ojiro, Francis Amalfi, Allan Percy i algun altre que no revelo per mantenir el misteri. El cas és que ha viscut una situació rocambolesca, digna de l'argument d'alguna de les seves novel·les. L'han convidat al Brasil, on des de fa tres anys un dels seus llibres, Nietzsche para estresados, signat per Allan Percy, és un fenomen de vendes. Els llibres es venen sols sense que ningú sàpiga quina cara fa l'autor perquè no ha concedit mai cap entrevista enlloc.

Davant de la incògnita i del creixent èxit, els organitzadors de la Fira del Llibre de Rio de Janeiro van sol·licitar a l'editorial que fes tot el possible per portar l'autor. La idea era que els lectors poguessin descobrir, finalment, qui era Allan Percy. Pel meu col·lega, l'aventura va començar en el precís moment que va sortir de l'avió. Per sorpresa seva es va trobar fent d'Allan Percy perquè tot, absolutament tot, anava a nom de Percy, i no pas al seu. Les invitacions, els regals, les reserves. El desdoblament de personalitat va ser total i el desgavell, absolut quan es va veure a la sala de conferències flanquejat per un expert en Nietzsche, un conegut moderador, un traductor de l'anglès –es pensaven que Percy venia de Nova York– i ell. Caòtic, esperpèntic, surrealista. Per acabar-ho d'adobar, van haver de plegar abans d'hora perquè s'havia organitzat un sidral de milers de persones que volien saludar un humorista que s'ha fet famós a You Tube i que també ha publicat llibre. Total, Allan Percy va sortir gairebé a empentes i rodolons signant com va poder els llibres que va poder. Però al final va conèixer un lector que havia fet més de vuit hores de camí per conèixer-lo que li va explicar com els seus llibres li havien canviat la vida, no només els d'Allan Percy sinó també els d'en Francesc Miralles, l'home dels mil noms.