Cadena de Farners

Són la Laura C., la Sílvia A., l'Andreu C. i molts més que se'm menjarien l'espai. Parlo dels joves voluntaris de Farners per la Independència. No se'ls coneix una militància partidista monolítica, treballen des de la base. Creuen en la nació catalana i han aconseguit que molta altra gent també hi cregui. La seva eficàcia, generositat i entusiasme ha mobilitzat més de mil colomencs per anar a la cadena. Hores, dies, mesos de feina. Si ets independentista, parlar amb ells equival a una injecció d'optimisme. Si no ho ets, a una de serenitat i bona educació. És en Josep C., un colomenc que no ha anat a la cadena perquè no hi està d'acord. Militava activament en un partit espanyolista i ha deixat de militar-hi perquè ja no creu en cap polític. Se sent català i espanyol alhora i està segur que la independència no la tocarem ni amb la punta dels dits. Però no refusa mai el diàleg ni insulta ningú. Freqüenta les tertúlies de carrer, on la seva sornegueria té un punt de calidesa ben confortable. És la Fàtima R., una colomenca marroquina que parla un català excel·lent no pas per res, senzillament perquè a la feina tothom li parla així. Li vaig regalar una estelada “balconera” i la va acceptar amb tota naturalitat. Quan li vaig dir que era per a l'11-S em va demanar estranyada per què celebràvem els catalans la caiguda de les torres bessones de Nova York. No sabia res de la Diada ni tampoc, és clar, de la cadena. Va més despistada que un cargol en un accelerador de partícules... Doncs això, ja ho veuen, és el poble. Cada poble i ciutat de Catalunya. Convindria no oblidar aquesta complexitat social. Tots plegats fem una cadena diària de paraules, tertúlies i ajuts domèstics. Ara que sembla que la truita s'ha girat definitivament i que la correlació de forces ha canviat, seria bo que la majoria independentista no es mostrés excloent amb ningú, sinó didàctica, i que la minoria espanyolista no s'ericés com un gat amenaçat. Hem de preservar la convivència quotidiana. Munire en llatí vol dir “reforçar”. I d'aquí surt un mot que s'encadena amb una força entranyable: co-munitat.