Encaix

Una manifestació sense capçalera, o amb una capçalera de 480 quilòmetres, altera tot el que havíem vist fins ara. Són temps de canvi i també això canvia. Un moviment horitzontal que no entenen aquells del Sindicat Vertical. A aquests els van més les bufetades, la imposició i escoltar el silenci, que també té mèrit. Una manifestació sense capçalera és la millor manera d'explicar al món que aquest moviment que trasbalsa la societat catalana és un cúmul, una suma de greuges que no resol ni l'oficina ampliada del Síndic. Els catalans emprenyats, per bé que amb un aire festiu, i amb més somriures que males cares, surten al carrer esperançats que el futur immediat només pot ser millor. Amb ganes de deixar anar llast. És clar que també hi ha qui rumia com serà la manifestació de l'any vinent, conscients que els reptes no s'acaben mai. Com si fossin els millors jocs de la història, una coordinació, una logística i una entesa exquisides han fet possible l'encaixada de mans més impressionant. Tant de parlar de la dificultat de trobar l'encaix de Catalunya, doncs ja està, ja l'hem trobat.

Potser per això aquesta vegada sí que l'hauran vista. La de l'any passat va sorprendre per massiva, per gegantina, però com que aquí tothom té la retina adaptada al seu interès, no es va fer cas del gruix de manifestants. I aquest, com si llegissin el guió de la temporada passada, hem tornat a assistir al regateig inicial d'assistents, fins que Margallo va caure del cavall.

Deu ser el canvi d'actitud que dulcificarà l'espera fins a la consulta. Entre la lloança ministerial i quatre trams de via (fèrria), ja ho tenim fet, deu pensar Rajoy. Però una manifestació sense capçalera costa més d'acontentar. En la carta que Salvador Espriu va adreçar als mestres l'any 1981 els deia que gràcies a la seva feina nens i nenes serien “forts, valents, cortesos, honestos, oberts al diàleg, no fanàtics, no dogmàtics, no violents, sobris, ponderats, demòcrates, no demagògics, lliures, feliços, rigorosos, i agraïts. I nets, en el sentit més ample del terme”. I així cal perquè, posats a decidir, que sigui net, i horitzontal, és clar!