Hem marcat la Via

Com aquell qui diu, acabem d'arribar de donar-nos les mans amb milers de catalans per defensar la nostra llibertat. Sincerament, crec que tot el que s'havia de demostrar ja s'ha demostrat. Som un poble, variat, plural, amb sentiments molt diversos, però un poble al cap i a la fi. El defensor del lector ha tornat a la feina, que no depèn de mi sinó de vosaltres. De debò crec que tenim un bon diari, però que es pot millorar molt i molt. I els lectors hi teniu un paper molt important, ja que sabeu que sereu escoltats, sigueu qui sigueu i vingueu d'on vingueu. Aquest estiu he rebut només un correu per al defensor del lector i no el puc contestar –ho lamento– perquè he tingut un problema amb l'ordinador i m'ha desaparegut. Ho sento, gangues de les noves tecnologies. Sí que he rebut darrerament un correu de felicitació per a l'Imma Merino sobre un article dedicat a la novel·la Guerra i pau, que al nostre lector li ha recordat moltes emocions passades. Li passo a l'Imma.

Encara que durant el mes d'agost no hagi donat senyals de vida, el diari ha estat present tots els dies a casa, l'he llegit amb més deteniment que mai i n'he parlat d'ell amb molts i molts amics, amb qui ens hem trobat gràcies a la relaxació del temps de vacances.

La pregunta que ens hem anat formulant ha estat sempre la mateixa: El Punt Avui ocupa el lloc que ha d'ocupar un diari, amb un compromís obert i descarat sobre el dret dels catalans a decidir i fins i tot amb una simpatia no dissimulada per la independència del nostre país? Lògicament no tothom hi està d'acord. També hi ha gent que voldria un diari diguem-ne més informatiu i menys opinatiu, un diari que es limités a donar informacions del que passa i s'opina en el nostre país i deixés als lectors que en traguessin les seves conclusions. No negarem que el nostre diari ha triat una opció clara i sense embuts per un canvi radical del país. És cert que els responsables del diari han procurat que tothom tingués veu i no s'han deixat de publicar, al contrari, punts de vista molt diferents de la línia habitual.

Comencem un nou curs, com els alumnes de les escoles, que han entrat a classe gairebé al mateix moment que jo m'he posat a l'ordinador per reiniciar la tasca. Crec que és un bon moment per recordar els principis del nostre diari, que són democràcia, independència, territorialitat i catalanitat. Aquests principis els hem de trobar en aquest producte que ens arriba a casa cada dia, ja sigui en paper o a través de molts mitjans informàtics, que cada dia són més i més sofisticats. Tot plegat corre tant de pressa, que pensar el que pot passar en un curs ja deu ser massa. Les sorpreses ja ens vénen cada dia. De moment ja podem llegir el diari per internet. He dit moltes vegades que a mi no m'agrada, necessito el paper, aquella olor de tinta, aquell girar pàgina rere pàgina. Però també he agraït, quan m'he trobat lluny, poder obrir el portàtil i llegir el diari de dalt a baix. Suposo que també hi ha qui el llegeix a través del mòbil; jo aquí sí que no hi he arribat, segurament perquè no em fa falta.

Com dèiem, entre tots hem de vetllar perquè el diari sigui català, que vol dir que cada cop la nostra llengua es vegi més enriquida i hi hagi menys errors. De democràtic, ni dubtar-ne. Ho hem estat sempre i crec que només cal vetllar perquè s'hi vegin representades totes les opcions democràtiques de casa nostra, encara que el diari, en el seu editorial, marcarà el punt de vista del mitjà. La independència del diari crec que està garantida, en primer lloc perquè la propietat ho va assegurar quan fa poc va assumir el risc de tirar endavant un diari gironí i també nacional, com ho va tenir en compte i va complir amb escrupolositat l'anterior propietari, en Joan Bosch. L'existència d'un consell editorial, plural tant pel que fa a idees com per la territorialitat, fa que hi hagi unes persones que vetllen per la independència d'El Punt Avui. Com a integrant d'aquest consell editorial, puc assegurar que els seus membres s'agafen la tasca amb una gran seriositat i posen damunt la taula qualsevol dubte en aquesta matèria. I pel que fa al tema de la territorialitat, es fa el que es pot, tot i que no és el que es voldria. Tant de bo hi haguessin moltes més edicions lligades als territoris, però en aquest punt l'economia ha frenat molts projectes. Amb tot, puc assegurar que no es tira la tovallola i de moment l'edició digital mira d'avançar en aquest punt. I acabo felicitant el diari per haver reintegrat El 9 a l'edició normal, tot i que si algú només vol el diari esportiu el pot comprar al quiosc. Posem-nos-hi, doncs: des d'avui espero les vostres opinions i els vostres punts de vista sobre el “nostre” diari. Som-hi.