El ‘haijin'

El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més conegudes arreu del món. És una composició breu, normalment, de tres versos i la seva poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que produeix al poeta, el haijin, la contemplació de la natura. És un gènere que han conreat autors tan diversos com ara Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Llorenç Vidal i J.N. Santaeulàlia, entre d'altres. Conec una persona que col·labora en aquest diari, exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat, que ha tingut l'habilitat de combinar aquesta tradició mil·lenària japonesa amb una de les noves formes d'expressió contemporànies, les piulades a Twitter. Segueixo el compte a Twitter d'en Quim Nadal des que va començar l'estiu del 2011 i recordo que al cap d'unes quantes piulades li vaig escriure un comentari: “Aquests haikus de la quotidianitat que fas, estaria bé veure'ls aplegats i publicats en forma de llibre.” Em va respondre que no ho descartava perquè com el meu n'havia rebut d'altres, de comentaris en el mateix sentit, que l'animaven a recopilar-los. A dia d'avui, Nadal ha fet més de deu mil piulades i només unes dues-centes formen part d'aquest llibret de tan sols 350 exemplars titulat Glops de vida, que és una selecció d'Enric Prat i Pep Vila. Lluny de la retòrica política i de les dissertacions universitàries, Nadal ha esmolat l'eina comunicativa del moment, el Twitter, per continuar fent sentir els diversos matisos de la seva veu i compartir-los amb tothom, tinguin o no Twitter. Aquells discursos llarguíssims, les respostes eternes de l'etapa de conseller portaveu del govern que, lògicament, van ajudar a popularitzar els guionistes del Polònia, no tenen res a veure amb la concreció i el missatge que atresoren les seves piulades. Pensaments, reflexions, observacions del paisatge que l'envolta –el més immediat de la seva Girona natal– però també opinions valorant l'entorn polític i social que ha ajudat a forjar una personalitat característica i ara incòmoda per a alguns sectors del seu partit. Hi ha un haiku de Josep Masats que diu: “Que canti un grill, no et fa sentir tan sol en l'infinit.”