#volemvotar, #paisdeuropa
Als ciutadans de qualsevol país del món els agrada que des de l'estranger se'n parli bé. Aquest és un fet universal perquè ens inflama l'orgull patriòtic o perquè creiem que quan algú subratlla les virtuts del nostre país, per extensió també està parlant bé de nosaltres com a individus. Aquest sentiment es pot advertir especialment a Catalunya, on, des de fa uns quants segles, l'estima internacional dels nostres valors ens compensa una mica de la manca del reconeixement institucional del nostre estat. Per això ens sentim reconfortats quan algú com el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, o el de Lituània, Algidas Butkevicius, manifesten públicament la predisposició dels respectius governs a reconèixer Catalunya si sortís d'un referèndum amb una resposta favorable. Tot i això, sabem que no es tracta del suport d'Alemanya ni de França i encara menys del de la UE, d'on el profeta Almunia augura que se'ns farà fora. Hauríem de ser una mica més freds. Ni ens hauríem d'enlluernar amb les declaracions favorables a la nostra identitat política ni hauríem de caure en la decepció quan l'actitud ofesa i les pressions del govern espanyol obliguen a canviar el sentit del que unes hores abans eren elogis. La diplomàcia és un aparador que guarneixen funcionaris experts en el doble sentit, professionals de les falses veritats i de les veritables mentides i arquitectes d'emmotllables estructures semàntiques. La història del nostre país –com la de tots– és plena d'abraçades diplomàtiques que es transformaven en punyalades quan la confiança convidava a baixar la guàrdia.
El nucli de la nostra fortalesa és la convicció de les nostres decisions i la principal línia de defensa, l'evidència dels fets. Cap paraula ni cap declaració podrà canviar un resultat favorable a la independència en un referèndum. Cap país podrà ignorar el que reflecteixin les urnes ni el que els legítims representants dels ciutadans catalans proclamin tot seguit. Cap diplomàtic podrà confegir argumentacions ambigües per defugir-ho ni tampoc Europa podrà fer veure que no se n'adona, actuar contra una realitat constituent o deixar de modificar les lleis que calguin per encabir un país arrelat en el seu cor geogràfic i polític. Rajoy ho sap i la seva oferta de diàleg sense terminis és un intent de trobar vies perifèriques que eludeixin un referèndum. Però ja no hi ha marxa enrere: #volemvotar.
