Perseverança i proselitisme

Perseverança i proselitisme. Aquesta combinació va ser la recepta d'Albert Sánchez-Piñol a la xerrada que va fer a l'Instint de començament de setembre. Coneixedor –a fons!– de la nostra història, de les nostres virtuts i els nostres defectes com a poble, l'admirat autor de Victus ha arribat a aquesta conclusió. Per la Diada, mentre compartia emocions amb els centenars de milers de persones que ens agafàvem de les mans, vaig recordar el seu savi consell. I vaig pensar que la Via Catalana era una clara demostració que estem aplicant la recepta: un any després de la manifestació històrica vam decidir tornar-hi, insistir… perseverar, doncs. I érem més. Vol dir que en els mesos anteriors ens hem esforçat a fer proselitisme i hem aconseguit que alguns conciutadans que no ho veien clar s'hagin apuntat al nostre projecte. Ara, una setmana i mitja després de la cadena humana, veient tot el que està passant i pressentint que anirà a més, trobo que la recepta Sánchez-Piñol és encara més encertada. Els fets, les declaracions i les amenaces que vénen de tot arreu i sense pausa, ens poden enfonsar fàcilment en un estat de desconcert, o de confusió total. Ens poden fer ballar el cap i, encara pitjor, potser ens fan caure en el desànim: hem treballat molt per aconseguir una gran gesta, que va ser un èxit rotund, i tot i així estem com estàvem (o pitjor), podem pensar. És el moment de la política, diuen. I deu ser veritat: però qui es pot fiar del tot dels polítics en aquest moment? Crec que els que ens ho mirem des de casa, des del carrer, des de la feina, des del món associatiu o cultural, podem fer una sola cosa: perseverar. I una segona: provar d'encomanar el nostre convenciment que el camí triat pot ser molt pedregós, però que és el bo. Nosaltres anem fent via, per dir-ho amb una metàfora escaient. I és important que ho fem com ho hem fet fins ara: amb alegria (perquè l'alegria s'encomana), sense caure en les provocacions, amb serenitat i fermesa, sense oblidar l'empatia amb els que no pensen exactament com nosaltres. No donant res per suposat i sense defallir en la missió de provar de convèncer amb els nostres arguments. Perseverança i proselitisme. I una frase que hem après com espanyola i resulta que és de Goethe: “Borden, això vol dir que cavalquem!”