Sentiments i Parlament
Catalunya és un país en què els sentiments patriòtics estan més tocats que en altres llocs. Les notícies polítiques ingrates ens poden irritar més que a qualsevol indret del planeta. És conseqüència d'haver de barrejar la confluència d'uns que entenen que som un país, d'altres, una nació sense estat, una comunitat autònoma, una regió etc... Confusió permanent per saber trobar l'encaix de Catalunya amb Espanya que fa que la pell sigui sensible davant de qualsevol argumentació política.
Des de fa temps, una bona part de la societat civil fa reviure els sentiments dels ciutadans en un debat que no pot ser indiferent ni pels proclius a la independència ni pels contraris. Tot allò que passa és un camí sense retorn i moltes les coses que superen de llarg la classe política. Els darrers 11 de setembre els esdeveniments han superat les declaracions dels polítics que s'han sumat abans i després havent de trobar arguments com han pogut.
Davant d'aquest panorama, els sentiments seran, el dimecres vinent, al Parlament, en el debat de política general. És el debat per iniciar oficialment el curs polític i teòricament el debat més important de l'any. Els polítics hauran de ser molt clars en les seves intencions.
Part de la societat civil i d'aquells que van participar en la Via Catalana esperen que aquest debat no sigui per repetir tot allò que ja s'ha dit. Volen que aclareixi postures polítiques, a banda d'afrontar un nou curs amb els mateixos problemes financers que els del passat. Fins ara tenim clar que CiU, ERC, ICV, EUiA, la CUP i fins i tot els socialistes catalans estaran decantats clarament per fer una consulta sobre el dret a decidir. A la contra, el PP i Ciutadans. Però ambdós partits visualitzen sense capitalitzar que estan a la contra de la independència de Catalunya. També hi ha dubtes en el sí; Unió Democràtica ara ha dit que el procés és molt llarg i que tot plegat s'ha de fer pas a pas. També volen prendre's el seu temps els socialistes i el grup d'ICV-EUiA.
En el cas del PP de Catalunya, queda clara la seva negativitat a l'hora de pronunciar-se a favor del dret a decidir. No queda tan clar que el grup de Ciutadans que lidera Albert Ribera no estigui a favor de la consulta. Si anés a favor de la consulta, podria capitalitzar el no a l'autodeterminació. El no està políticament en desavantatge envers els partidaris del sí.
Haurem d'estar amatents per veure si el Parlament sabrà administrar els sentiments dels ciutadans de la Diada i els sentiments d'aquells que van quedar-se a casa seva.
