Els que no votaran Merkel

Hi ha una àmplia coincidència entre les cròniques periodístiques i la percepció directa dels que han visitat Alemanya els últims dies, en què no fa la sensació que els alemanys s'hi juguin gaire res en les eleccions d'aquest proper diumenge. Això potser ho fa que ja fa temps que no hi ha dubtes sobre qui guanyarà els comicis o potser la sensació que les coses van prou bé per no ocupar-se'n gaire. Tot plegat contrasta amb el fet que els darrers dos anys gairebé tot el que es decidia a Europa es feia, segons ens deien, condicionat pels interessos electorals d'Angela Merkel i amb el fet que s'afirmava amb rotunditat que hi hauria un abans i un després d'aquests comicis, mentre que ara res fa pensar seriosament que les coses siguin gaire diferents avui que dilluns que ve.

Totes les enquestes que s'han publicat apunten a una victòria del centredreta i la gran majoria auguren que la coalició que encapçala Angela Merkel millorarà els seus resultats. D'aquesta manera es tornarà a trencar el tòpic que la crisi s'ha emportat tots els govern que han hagut de gestionar aquesta difícil conjuntura. Tot indica que la candidata de la CDU disposarà d'una tercera legislatura, i això farà que, després de 12 anys al capdavant del govern, pugui dir que és la persona que va haver de fer front al cicle econòmic més difícil dels últims anys i la que ha estat capaç de sortir-ne.

Si els sondejos són favorables a la candidata no ho són tant per als seus socis de govern. Però més enllà de les enquestes, que els situen en una forquilla fluctuant que no permet assegurar si aniran a munt o a vall, als liberals els preocupa els resultats obtinguts diumenge passat en les eleccions bavareses i que van ser molt pitjors del que s'esperaven. La possibilitat que es reediti l'actual majoria governamental és ara mateix una incògnita que el mateix Partit Liberal està esgrimint com a argument de campanya. L'FPD està advertint de la possible amenaça d'un tripartit d'esquerres per tal de convèncer els sectors més moderats que ells són actualment la garantia del vot útil.

Si Merkel no pot governar en solitari ni repetir aliats, és possible que opti per intentar reeditar la gran coalició amb els socialistes de l'SPD, com ja va fer en el seu primer mandat. En aquell moment ningú va qüestionar la necessitat d'un acord entre les dues primeres forces polítiques davant de les difícils reformes que s'havien de fer per fer front a la crisi. Avui l'economia alemanya creix i ja no hi ha tantes coses pendents per defensar sense condicions el govern de concentració i, a més, el socialistes previsiblement es voldrien garantir una major incidència en el programa de govern després de l'experiència del desgast que van patir i el preu electoral que van haver de pagar. Les dificultats del seu candidat, Peer Steinbrück, per tenir un discurs propi forma part de l'herència d'aquella etapa. Una paradoxa que es podria donar és que una Merkel electoralment enfortida quedi debilitada en la seva capacitat de govern.

Tot i la innegable importància de la qüestió europea en la política alemanya i de la política alemanya en la qüestió europea, els debats de fons sobre el futur de la Unió no han estat presents de forma significativa en la campanya. Potser seria més ajustat afirmar que els líders dels dos grans partits no s'han vist obligats a entrar-hi a fons, tot i que els sondejos diuen també que la majoria dels electors afirmen que la política europea és fonamental a l'hora d'escollir el seu vot. Com a mínim Merkel i Steinbrück semblen conscients que no els és fàcil marcar diferències significatives i que tots aquells compromisos que assumeixin ara en clau interna els poden condicionar en el futur en el seu marge de maniobra des del govern, quan hagin de participar en decisions en clau europea. En aquest sentit la bona notícia és que no sembla que hi hagi ningú amb capacitat de capitalitzar un discurs populista. Avui també es pot afirmar que s'ha aturat l'ascens dels partits radicals amb posicions extremistes que feia tanta por tot just fa quatre anys. Tot i la possible irrupció d'un nou partit de marcat accent antieuropeu, sembla que li serà difícil arribar al 5% dels vots que necessita per garantir-se un lloc al Bundestag. Més exaltada és l'oposició a les polítiques de Merkel a la resta d'Europa, molt especialment als països del sud, i això previsiblement es podrà comprovar en les eleccions al Parlament Europeu de la primavera que ve. Evidentment les coses serien diferents si la resta d'europeus votessin en les eleccions alemanyes, com també ho serien si els alemanys poguessin incidir en la resta de governs europeus. Encara que la reformulació institucional d'Europa no hagi estat present en la campanya, sí que hi estarà a l'agenda.