Actituds i vicissituds

En diverses ocasions he manifestat la meva comprensió envers aquelles persones que no entenen l'actitud d'aquells catalans que volen independitzar-se, és a dir, anar-se'n de l'Estat espanyol. En la seva argumentació, a més de les raons patriòtiques inherents, aporten dades històriques per justificar la raó d'una Espanya amb Catalunya inclosa, una Espanya sencera i indivisible. S'hi pot estar d'acord o no, però sempre respectant el seu dret a manifestar-se, i, si es vol rebatre els seus plantejaments, caldrà fer-ho amb les mateixes eines que ells utilitzen: raonament i aportació d'evidències.

Una altra cosa són els insults, les comparacions odioses i el recurs a la violència, conceptual però, per encomanadissa, fàcil de convertir en física. Aquests dies, els rotatius madrilenys i algunes ràdios i televisions dediquen grans espais informatius i d'opinió al que està succeint a Catalunya, i gairebé sempre amb colossals passades de rosca. Hem llegit que un destacat economista i premi Príncep d'Astúries no descarta que s'hagi de bombardejar Barcelona. Hem trobat més d'una columna en què el seu autor compara la política del president Artur Mas amb la d'Adolf Hitler. L'eixelebrat de Federico Jiménez Losantos (què se n'ha fet, d'aquell magnífic columnista de La Mezquita de Córdoba al Diario 16 de la dècada dels setanta del segle passat?) explica que parlar amb CiU és parlar amb el Ku Klux Klan i que Mariano Rajoy paga l'independentisme català amb els diners que els pren a tots els espanyols. Sí, les crítiques de Losantos al govern del PP, més que enfocades cap al cas Bárcenas, estan centrades en la seva relació amb el govern de Catalunya, del qual gairebé tracta de còmplice. Altres articles d'opinió avisen els lectors de la violència que s'amaga darrere les bones paraules i les aparents bones intencions dels separatistas. L'endemà de la Diada, a El Mundo es podia llegir: “La cadena humana que enlazaba la ribera del Ebro con la frontera pirenaica fue un gran acto de exaltación de un nacionalismo fanático que, en perjuicio de los ciudadanos de esa comunidad, recurre a los métodos del totalitarismo...” Els agradés o no la cadena humana, on eren el fanatisme i el totalitarisme? Es veia gent alegre, riallera, que s'ho passava bé donant-se les mans, i amb un formidable tarannà festiu. Fanàtics?, no, fantàstics!