Significats a l'estil espanyol
aquesta força semàntica legal, pacífica, democràtica i econòmica
D'ençà de les dues darreres diades al nostre país, hem entrat en una espiral de fets d'un significat al més pur estil espanyol, contra els quals el nostre poble genera corrents d'opinió de força i es manifesta de manera pacífica i democràtica. Caldrà que ens desintoxiquem de tots els virus semàntics que ens atien des dels mitjans de comunicació de l'Estat.
Darrerament, i des del PP i afins, s'ha parlat de majories silencioses, de separatisme (i no d'independència), de sobiranisme nazi o de totalitarisme sobiranista. Són només quatre exemples de mots genuïnament espanyols amb la voluntat inexorable de penetrar en les ments de milers i milers de ciutadans que representen aquesta honorabilíssima “majoria silenciosa”.
En lingüística, els mots tenen diverses càrregues semàntiques, o dit d'una altra manera, tenen significats que s'extreuen de les convencions socials. Així, el concepte d'independència per la RAE és “llibertat, especialment la d'un Estat que no és tributari ni depèn d'un altre”. Segons el DIEC, “situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc., no sotmesos a l'autoritat d'altres. La independència d'una nació.”
Malgrat les redaccions tendencioses d'un diccionari com el de la RAE, que paguem entre tots, amb una cosa estem d'acord, i és amb el mot d'arrencada de la definició: llibertat. Sí, independència és llibertat, llibertat de decidir el nostre futur, llibertat d'expressió, llibertat per gestionar els propis impostos, llibertat per decidir si volem tenir llibertat.
A Catalunya els virus semàntics s'alimenten de les campanyes contra el procés sobiranista. D'ençà del 2010 amb la sentència del Constitucional contra l'Estatut del 2006, s'estan intensificant els atacs i les amenaces per part dels mitjans de comunicació afins al govern espanyol, i és que es creuen que l'opinió majoritària del poble català a favor del dret a decidir es pot combatre a cops de fuets mediàtics barroers, i fins i tot amb amenaces violentes.
La Via Catalana ha mostrat sobrerament que la voluntat d'independència forma part d'una majoria social i política del país, fet que ha disparat les alarmes a La Moncloa i als serveis d'intel·ligència espanyols. Aquí tenim només uns quants exemples de mesures per injectar càrregues de significació negativa contra la via sobiranista:
1. Activar els grans mitjans
de comunicació contra el procés democràtic cap a un estat propi.
2. Activar l'extrema dreta contra el dret a decidir, crear pànic i caos per acovardir la majoria independentista a Catalunya. N'és una mostra l'assalt violent a la delegació del govern català a Madrid.
3. Activar l'ofegament de Catalunya: incomplir les inversions previstes, boicotejar la implantació d'empreses i projectes de l'exterior, negar la candidatura de Barcelona 2022...
4. Activar el xantatge exterior contra qualsevol indici de suport a Catalunya.
5. Activar la comparació del dret a decidir amb el nazisme.
Malgrat tot aquest joc brut que plou sobre el país i que continuarà plovent-hi, tenim la força imparable de la raó i del suport exterior. I és que tots els atacs de significació al més pur estil espanyolista ens fan més forts en les nostres idees i conviccions. Al segle XXI ja no hi val la força dels tancs, sinó la dels significats intel·ligents, però Catalunya guanyarà la seva llibertat davant del món perquè l'assisteix aquesta força semàntica legal, pacífica, democràtica i econòmica. ¡Som-hi, que ja fem tard!
