Els boletaires i la taquilla

A Garrigàs, a ca l'Enric, un establiment bar i botiga, els dissabtes i els diumenges al voltant de les deu del matí s'hi sol animar una tertúlia mantinguda pel propietari i els que ens hi asseiem per tal d'ingerir cafè servit segons la preferència de cadascú. Algú diu que es fan bolets i de seguida es planteja la qüestió: han de passar per taquilla els boletaires? De cap manera, sempre s'ha anat a caçar bolets i mai no s'han posat taquilles al bosc. És clar, però fins fa pocs anys hi havia quatre gats que collien bolets, i encara eren gairebé tots de poble i sabien estar en la natura; ara la massa de boletaires ha esdevingut considerable i això vol dir que, com a mínim, el simple trepig a què hom sotmet el llit de fullaraca –el generador de vida del bosc– resulta destructiu per intensiu, això sense comptar els casos de salvatgisme deliberat, indolent abandó de deixalles, mal ús de vehicles per accedir-hi, i tot això implica vigilància, control, pedagogia... i, és clar, costa diners. Però és que acabarem pagant per tot! I bé, paguem per aparcar en llocs perfectament públics com ho són els carrers de les ciutats i els espais que queden rere les platges; paguem per accedir a un WC urbà, sigui en un cafè o en les cabines que, amb sort, hom pot trobar; a vila paguem per beure aigua –aigua!– perquè no hi han deixat cap font, i naturalment paguem per prendre una cervesa, per anar en metro o fins i tot per obtenir un document públic. Llavors fa de mal exigir que hem de disposar gratuïtament no només de bolets, sinó també d'espàrrecs, cargols, romaní, etc. presos d'uns espais –boscos, marges, estepes– que no són pas públics, essent la majoria dels propietaris a penes menestrals; algú ha vist com solen quedar les plantes i els corriolets d'un hort trepitjat per mitja dotzena de cargolaires poc després que hagi plogut? Altrament, avui bé que es troba normal, acceptable que els caçadors paguin per exercir en els termes municipals, i no sempre ha estat així, fa poques dècades no hi havia cap limitació per exercir la caça perquè els pocs caçadors ho eren, formaven part del medi, el coneixien i el respectaven; quan diguem-ne caçar va tenir l'èxit que avui tenen també els bolets, als diguem-ne caçadors els van aparèixer les normes i les taxes. Però si per collir un cistell de bolets hem de pagar... Segurament, i els mitjans ja en parlen, es poden establir preus segons categories: els “industrials” que se'ls venen, els “professionals” que n'omplen el maleter del monovolum, els domingueros, els ocasionals...