Marea verda, marea creixent
Té tota la raó Guillem Barceló, portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, quan diu que les 90.000 persones que van secundar diumenge passat la crida d'aquesta organització a manifestar-se provenen del rebuig a l'arraconament del català del panorama docent balear, però també del malestar que els governants han atiat en aquell territori. La petja del Partit Popular i d'Unió Mallorquina en la gestió de les institucions públiques de les Illes Balears s'ha caracteritzat per seguir les guies de l'autopromoció política i econòmica fins arribar al lucre personal –com s'ha demostrat amb la munió de casos vistos judicialment–, però sobretot per la creació d'un hàbitat de clientelisme polític summament eficaç que garanteix la continuïtat d'uns bons resultats electorals tant en les convocatòries locals com en les estatals.
L'escola electoral del PP és Galícia i el País Valencià, i les Balears són alumnes avantatjats d'un model basat en l'obtenció d'un cens format essencialment per persones sense cap arrelament ni estima per cap dels aspectes de la singularitat del territori (cultura, geografia, història…), o simplement disposats a vendre-se'ls per un pa del dia, per molt sec que sigui a l'endemà. Quan el Partit Popular menysté el seguiment de les accions dels docents balears contraris a la seva política lingüística, o la manifestació de diumenge passat, no ho fa només des de la confortabilitat de la majoria actual, sinó sobretot des de la seguretat d'un conreu sembrat amb summa eficàcia.
Res d'això no és nou, sinó vell de molts anys i fins ara res no semblava alterar aquest ordre de les coses a les Illes. Què ha passat, doncs, perquè s'hagi desvetllat una multitud? Doncs que cada vegada queda menys lloc per al conformisme que durant tant de temps ha fet de comú denominador. Sí que és veritat que la fermesa dels docents, en vaga contra el tractament integral de les llengües a l'escola (TIL), ha estat aglutinadora i essencial i que sense aquest exemple no hi hauria hagut marea verda. Com veritat és que el seu primer objectiu ha de ser restituir l'ensenyament en la llengua pròpia i no cap altre. Però seria bo que tot el que ha generat materialment i emocionalment aquest moviment no s'aturi, perquè la rebel·lió que duu en la seva essència és imprescindible per canviar la viciada dinàmica política de les Illes (i d'arreu).
