EL TEMPS QUE FUIG
Mirades
Parlant del futur del país, a Ripoll, vaig dir que creia que una de les raons de l'èxit de l'ANC era que la dirigeix una dona, i els meus companys de taula van riure condescendents per sota el nas. Però jo sé que el món necessita les experiències, les iniciatives i l'autoritat de les dones. Sé que cal que les dones anem incorporant les nostres aspiracions i aportacions, la nostra manera de fer i la nostra mirada al centre de la societat i al centre de la política: hem de dir què volem, què trobem a faltar, com necessitem que sigui el nostre demà. Per això m'agrada de fixar-me amb atenció en el que fan les dones, sobretot les més joves.
Quan les dones ens expressem amb llibertat som capaces de grans creacions i d'esplèndides gestes! Avui escombro cap a casa i us poso tres exemples de Girona, però arreu hi ha dones joves amb somnis i amb coratge. La primera: una estudiant de batxillerat de l'institut Sobrequés de Girona que va presentar la seva primera col·lecció de moda al Teatre Municipal. Anys 50-60, rock and roll, motos impressionants a l'escenari... Haguéssiu vist el vestit de núvia, vermell amb el vel negre, realment trencador! (Però als 16 anys s'ha de ser trencador!) El segon exemple de noies que hem d'animar i seguir, pel treball que porten fet, per l'esforç, la senzillesa i el talent que tenen, són les que formen la coral Geriona, una coral de veus blanques –i un únic noi– que quan canten fan posar la pell de gallina i que ara mateix podeu veure al concurs Oh happy day! de TV3. I les meves últimes heroïnes: les onze noies de la cobla que es va presentar oficialment a Girona diumenge passat. Una cobla –tradicionalment la cobla és un món masculí– formada només per dones, que té la voluntat de consolidar-se com a formació estable i ser alhora una plataforma per a joves estudiants. Van tocar amb elegància i el públic les va escoltar amb respecte i molta simpatia. Molta sort a totes. Confiem en vosaltres. El món és vostre.