Culpables o innocents
La noticia de fa alguns dies del presumpte assassinat d'una nena de dotze anys a mans dels seus pares a Galícia, ens ha colpit. El perfil de persones benestants, il·lustrades, i estimades pel seu entorn no s'ajusta, en la nostra ment, al perfil d'un delinqüent. Un fet com aquest ens deixa un munt de preguntes sobre com l'aparença de normalitat, educació, prestigi professional i personal no es garantia de res. Que, a la vida, tothom –vull dir realment tothom–, pot ser, en un moment determinat, tant si l'ha comés com si no, acusat d'un delicte.
Podríem assegurar que si algú ha incomplert les normes, com a responsable d'aquesta infracció, ha de pagar pel que ha fet i, en conseqüència, tot el pes de la llei i la justícia ha de caure sobre seu. En això estem tots d'acord. Però, a vegades, en el que no estem tan d'acord és quan a una persona que aparentment –important la relativitat de l'adverbi– sembla culpable, se'l declara innocent. Trobem un escàndol que l'individu al qual considerem responsable no acabi a la presó. Això que visceralment i, per tant, de manera irracional es podria entendre, no té cap justificació si hi fem entrar la raó i parlem realment de justícia.
La justícia ha de treballar per garantir que qui ha anat a la presó sigui realment culpable dels fets que se li imputen. Que ha tingut un judici just i que les proves, reals i tangibles (no opinions i suposicions) han demostrat que ell n'és el responsable. He anat aprenent que el que no podria passar mai és que, per uns supòsits determinats, una persona innocent acabés entre reixes.
Fa dies llegia les declaracions d'un bon amic magistrat que deien que estava segur que no havia condemnat mai un innocent, tot i que, potser, havia absolt algun culpable. Que precisament en aquesta diferència radicava el valor i el sentit de la justícia.
Ara sé que això és veritat. Que si resulta que algun acusat és absolt vol dir que el sistema funciona i no hi ha hagut proves suficients que el puguin condemnar malgrat que fos culpable. Perquè, si penso en l'horror, el sentiment d'impotència, la descol·locació i l'estigma per a tota la vida que t'ha de quedar si has estat condemnat injustament se'm col·loca dins l'ànima un vertigen insuperable que fa que estigui totalment d'acord que més val deu culpables lliures que un sol innocent condemnat. No sé com acabarà la lamentable història de Galícia. Només em consola pensar que, si les coses es fan bé, no hi haurà cap innocent privat de llibertat.
