‘La nova Catalunya'

“Civilitat és caràcter, i és creació en el desenvolupament espiritual per a la plasmació d'una cultura en el sentit més ample del mot. A major civilitat, major simplificació de la llei instituïda en una nació. L'instint i la passió desapareixen de llurs funcions civils, i la reflexió i el pensament albirador s'obren camí i sura la raó per fornir el bloc col·lectiu amb llurs components de ciutadania. Per arribar aquí, cal una generosa labor de llurs parts integradores. Labor ètica, capacitat moral i dignitat de l'individu com a denominador d'ell mateix... Cal coordinar, per tant, l'esforç d'una tasca conjunta dels homes per produir l'educació social en idees i sentiments, que és el que cal donar èticament per a la convivència i civilitat d'una nissaga.”

El fragment anterior és d'un assaig de Francesc Pujol i Algueró, que fou metge de Barcelona, apassionat per l'excursionisme, i va publicar llibres com ara Orientacions d'excursionisme, Excursionisme i ciutadania i altres sobre el mateix tema. Dedicà el seu llibre La nova Catalunya a Joaquim Gimeno Torres, gironí de soca-rel i apassionat igualment de la muntanya. Era l'any 1933. La Segona República Espanyola s'aguantava amb dificultat, però s'havia aprovat l'Estatut de Núria, que escampava un nou alè de llibertat. Persones deslligades de la política, però fervorosament enamorades de la terra catalana, amb el coneixement i l'emoció que només dóna trescar sovint pels cims i baixar a les valls entre els silencis immortals de les contrades, intuïen la urgència de propagar una nova ètica, un nou respecte mutu, una nova manera d'entendre la convivència, que no fos la que fins llavors existia, amb continuades pors provocades per les remors de sabres i els pronunciaments, com el passat de feia poc del general Sanjurjo i les amenaces de la dreta feixista. Volien oposar-hi respecte, convivència i amor al país. Tots sabem com varen acabar aquelles mires altruistes i generoses: la victòria franquista les va aniquilar.

En el moment actual, en què ens trobem immersos en un nou procés engrescador de canvi, malgrat la quantitat d'esculls que trobarem pel camí, ens convé l'empenta de gent que de paraula, per escrit i també amb fets vulgui configurar una nova ètica, un nou sentiment de convivència, uns valors avançats de ciutadania, germanor i sinceritat. Com ha de ser el futur de Catalunya? Ens hem d'acontentar a tornar a ser una imitació burda i suada del tarannà de les institucions actuals de l'Estat, amb tota la parafernàlia, les influències i les desviacions interessades? És segur que hi ha un munt de persones que propaguen una nova ètica, una manera diferent d'entendre la convivència. El victimisme no ens pot portar enlloc: són els nostres propis valors els únics que poden salvar-nos.