Llegir

Què voldràs ser quan siguis gran? La pregunta que ens fan quan som petits, l'ha respost l'informe PISA d'adults. Sagnant. El fracàs escolar de petits s'arrossega de per vida, si més no als rànquings internacionals, als de l'OCDE i als del sursumcorda. Les principals eines per anar per la vida, llegir i comptar, ens situen a la cua. I no deu ser fàcil trobar la fórmula correctora. Ministeri, conselleria, la Fundació Bofill, i altres organismes i institucions hi donen voltes. Amb la bandera de la lluita contra el fracàs escolar es basteixen lleis que tenen més càrrega ideològica que pedagògica, i que van fent un ermot del que hauria de ser un potencial jardí. Perdoneu l'exemple del que hauríem de ser, però l'he manllevat de Santiago Rusiñol. D'una dedicatòria al llibre d'honor del Centre de Lectura de Reus, l'any 1901. D'una part d'aquests autògrafs il·lustres, se'n va fer una exposició el 2009, coincidint amb el 150è aniversari d'aquesta institució, que ha rebut un dels Premis Nacionals de Cultura. Els premis els van lliurar al Saló del Tinell de Barcelona el mateix dia que havien transcendit les dades de l'informe PIAAC, el programa d'avaluació de competències. Entre els deu premiats hi ha escriptors com Imma Monsó, Eduardo Mendoza i Josep Ramoneda, i el gruix de lectors que estimula des de la seva potent biblioteca, i activitat cultural, el Centre de Lectura. Que deu ser la manera de reconèixer la feina dels que miren de corregir les tendències de la incomprensió adulta. Entre les lloances centenàries de polítics, escriptors, i artistes, que recull el Centre de Lectura, n'hi ha de totes condicions. L'emperador del Paral·lel, Alejandro Lerroux, parlava de l'emancipació del poble, perquè instruir-se “es apartarse de Dios, tirano de todos los tiempos; y del amo, explotador de todas las generaciones”. Aquesta m'ha fet pensar en el mossèn de Medinyà Modest Prats, que alertava del risc que la lectura es convertís en una activitat reservada a unes elits culturals reduïdes. I fins i tot detectava una actitud de morbosa delectació en aquells que fan servir un to de derrota inexorable quan pronostiquen el futur: la morbositat de “saber-se cultes en un món d'incultes”.