Terceres vies
Hem anat molt ràpid a liquidar l'anomenada “tercera via”, però el sondeig del CEO publicat la setmana passada potser ens avisa que ens hem precipitat. Perquè, a la pregunta “si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, a quin partit o coalició votaria?” hi ha un 39,9% de respostes que, en conjunt, fugen d'estudi i no es poden atribuir a cap partit o coalició. Són els “altres” (1,5%), “en blanc” (5'4%), “nul”(0,9%), “no votaria”(9,8%), “indecisos”(17,8%) i “no contesta”(4,5%). Això vol dir que gairebé 4 de cada 10 catalans no té interès a identificar-se explícitament amb cap dels elements que, actualment, formen el sistema de partits a Catalunya. I a mi em sembla que, enmig d'una maniobra política tan delicada com la que el nostre país té entre mans, una quota tan alta de no adscrits és símptoma de què alguna cosa no estan fent bé els partits i coalicions convencionals. Vaja, que la tercera via tindria a veure amb la necessitat d'acostar a la política a tants com sigui possible d'entre aquells que se n'han allunyat.
Vam liquidar la tercera via amb l'argument simplista de la polarització que vivim. Per reduccionisme, hem dividit el país entre els partidaris i els contraris a la independència. Un gravíssim error. En els últims temps, per sort, hem sabut començar a rectificar i ens adonem que el que cal és unir el país a l'entorn de la consulta, sabedors que sempre quedarà un contingent de contraris, però que hem d'intentar que siguin els mínims i que quedin abocats a la marginalitat. Tot i així, el sondeig del CEO ens indica que encara hi ha catalans contraris a la consulta (22%) o que no ho saben o no ho volen contestar (6,7%). Això vol dir que (només) 7 de cada 10 catalans vol la consulta i, per tant, tornaria a tenir sentit la tercera via per tal d'acostar la consulta a tots aquells que n'estan lluny.
Òbviament, mai no hi haurà consensos absoluts i arribarà un moment en què, siguin com siguin d'absolutes o de relatives, les majories decidiran el futur. Però, justament perquè hem construït un país fragmentat, no hauríem d'anatemitzar tan frívolament les terceres vies. Les necessitarem per gestionar la sobirania, però també per gestionar les polítiques sectorials. Si apostem (i hem d'apostar-hi) per la primacia de la societat sobre l'Estat, del treball sobre el capital i de l'ètica sobre la política, necessitarem terceres vies i mediació. De moment, però, sembla que només ens satisfà plenament matar els mediadors.
