Progrup

Vàrem coincidir amb Jordi Vidal Boris en una festa de proclamació dels premis Prudenci Bertrana, ja fa uns anys. Jordi Vidal –com és notori– era fundador i director de Progrup i de la Fundació Espais. Va explicar-nos que havia entregat una bona part de les accions de Progrup a una fundació, per tal de garantir millor la seva continuïtat.

Recordem que li vàrem expressar els nostres dubtes davant d'aquesta decisió. Sempre hem considerat que els qui han de regir les empreses petites o mitjanes han de ser necessàriament els que s'hi juguen els quartos. Literalment. Està bé confiar en col·laboradors i treballadors, però, al final, el que posa les coses a lloc és el propietari o els propietaris de l'empresa, que són els qui corren el risc i els qui responen dels resultats. En una fundació empresarial, aquest punt pot diluir-se, tota vegada que els patrons, tot i que siguin experts i estiguin plens de bona voluntat, no hi guanyen ni hi perden res, o ben poca cosa, i, per tant, el seu sentiment sol ser la prudència. I solament amb prudència no se salven empreses en el moment en què estem. Ell, llavors, va confiar-nos que, poc després de donar-ho, ja va tenir problemes.

Jordi Vidal Boris ha estat un gran personatge en la vida gironina. Català de soca-rel, del no-res va crear una empresa de gestió immobiliària i de serveis vinculats que és una referència indiscutible a la ciutat. Des del seu elevat mirador situat al costat de l'Onyar, on permanentment lluïa la llum durant la nit, va saber augmentar la seva capacitat d'acció en el camp de l'administració de finques i de promoció d'immobles, amb criteri i sentit comú. I revertint molta part dels seus guanys en Espais, un complex d'exposicions que va marcar època, donant aparador a gran quantitat d'artistes contemporanis de totes les tendències, sense trontollar davant dels comentaris d'incomprensió que sovint havia de sentir. Un temps després de la seva prematura mort, la Fundació Espais va tancar.

La notícia publicada recentment de la sol·licitud de concurs de creditors i el possible tancament de les oficines de Progrup ha sobtat la gent que es mou en aquests ambients. No és una de tantes oficines immobiliàries que claudica, malgrat que totes siguin igualment dignes de consideració, en una ciutat que assisteix atordida i impotent al desmantellament dels seus sistemes industrials, comercials, de serveis i de banca, mentre els polítics pensen en altres coses. Més enllà dels legítims interessos de treballadors, creditors i l'empresa mateixa afectats pel concurs, recorre els cercles d'opinió un pessimisme arrelat en contemplar en aquest cas, i tants altres casos, com s'està perdent la capacitat d'empresa i de treball. Això a banda, no cal dir que desitgem la millor solució per a tots els afectats.