Cézanne a Figueres

Ais de Provença, francesitzada en Aix-en-Provence, és la vila del pintor Paul Cézanne (1838-1906). En qualsevol lloc públic de la vila us fan a mans un gran tríptic que conté un plànol de la vila amb 36 punts relacionats amb la vida del pintor convenientment explicats. De més, així com Berlín té marcada a terra la quilometrada per on s'alçava el cèlebre mur, Ais té clavats a les voreres centenars de C de llautó que us assenyalen el parcours Cézanne. Qui conegui tot això sap de la forma en què els aixois presenten i celebren el seu artista, i pot ser que s'hagi imaginat com seria Figueres si Cézanne hi hagués nascut. Suposem que l'impressionista vegi la llum al carrer de Monturiol i visqui una mica més avall; que estudiï a l'escola a la Rambla, als Fosos i faci el batxillerat al Muntaner –a Ais, el pintor freqüentà uns establiments similars–; el pare de Cézanne va tenir una botiga de barrets i després fou banquer en dos establiments perfectament senyalats i il·lustrats; però imaginem-nos-el a l'Empordà de notari: tot això ho seguiríem en el recorregut i ens n'informaríem puntualment a la guia gratuïta o, en molts casos, en unes planxes metàl·liques eficaces, elegants i severes fixades als llocs. A Ais Cézanne va passar temporades al Jas de Bouffan i va pintar a l'atelier que es féu fora vila; per accedir-hi cada tiquet val 5,50 euros per pràcticament no veure res del pintor... Aproximadament el mateix que si a Figueres hagués passat moments al Molí de l'Anguila i pintat en una casa que donés a la plaça de la Palmera, visitables pagant entrada; això sí: com passa a Ais amb l'atelier, si Figueres hagués dedicat una fundació a Cézanne, hi hauria una gran sala per tal que els pintors joves poguessin exposar-hi gratuïtament. Cézanne freqüentà els cafès Les Deux Garçons, Oriental, el Clément...; a l'Empordà no costa gaire imaginar-se'l de client del Royal, l'Astòria o el Duran, que el recordarien perfectament; Lluís Duran segur que ho faria. No cal dir que la guia i el parcours de Figueres recollirien el lloc on fou batejat Cézanne, on hauria festejat amb una noia que s'hauria pogut dir Carmen, com la de Bizet, però tampoc no caldria que ens passéssim: a Ais arriben a considerar d'interès artisticoturístic les cases de les àvies i dels amics, les esglésies on es casaren o enterraren una dotzena de familiars de Cézanne; aquí potser mentre celebréssim algun professor que s'hauria pogut dir Núñez, algun protector que podria haver-se anomenat Puig Pujades i algun amic que s'hauria pogut dir Jaume Miravitllas n'hi hauria prou.