Dues nenes

Dues nenes de setze i catorze anys han ocupat les notícies aquests últims dies. Dues nenes que han sigut víctimes de la violència masclista amb resultats ben diferents. Malala Yousafzay i Alba Martí. La primera va sobreviure a un atemptat dels talibans al seu país, al Pakistan, que li volien impedir que estudiés. La segona va morir a ganivetades a casa seva, a Tàrrega, a mans de qui havia sigut el seu xicot perquè no volia seguir amb ell. Just el mateix dia que enterraven l'Alba, guardonaven Malala amb el premi Sakhàrov. Que dues nenes siguin notícia per aquests motius demostra que hi ha alguna cosa que no va bé. Que coneguem la Malala, que tenia quinze anys quan va aixecar la veu per defensar que les nenes puguin estudiar al seu país, no hauria de ser normal. Que hàgim hagut de conèixer l'Alba, que en tenia catorze quan va voler tallar una relació que devia creure que no li convenia, és símptoma que la nostra societat està malalta. Penso que en aquests casos encara que no ho vulguem veure hauríem d'entendre que tots hi tenim el nostre granet de responsabilitat. Deia Malala en una entrevista que si cal donarà la vida perquè les nenes puguin tenir una educació que quan siguin grans els permeti ser més lliures i decidir què fan amb les seves vides, lluny del jou patern i familiar. El que fa Malala no és només lluitar perquè les nenes puguin anar a escola sinó perquè també els nens, futurs pares de família, rebin l'educació en el respecte i en la llibertat. Aquells valors que garanteixin que les noves generacions no repetiran patrons que han vist a casa i que han refermat en el seu entorn més immediat. I aquí és on podríem trobar la desgràcia de l'Alba, que ha patit amb només catorze anys el que, de fet, dones de totes les edats pateixen des de fa anys. L'administració hi ha de treballar perquè aquest tipus de violència, fonamentada en la desigualtat entre homes i dones, està molt present ja entre els adolescents perquè repeteixen rols, però és feina de tots mirar d'eliminar la violència de tots els gèneres, i cal treballar-ho des de petits, des de casa, que és on es forja la personalitat dels nens i nenes.