El debut del novel·lista

Aquest vespre es presenta (biblioteca Salvador Allende, 20 hores) la primera edició d'una novel·la escrita fa 114 anys: es tracta del debut d'un pintor transmutat en novel·lista a la Girona del darrer tombant del segle XIX: Prudenci Bertrana. Es publica acompanyada de la presentació, introducció i notes oportunes, i també d'un epíleg del mateix autor: “Història d'una novel·la que mai no es publicarà”, un text que és un ressò del discurs presidencial que va fer als últims Jocs Florals de Girona l'any 1935 i que fou transcrit i publicat l'any 1980 a la revista literària Faig. La novel·la romania inèdita des de feia 81 anys i havia de romandre-hi encara 33 anys més fins que Edicions de la Ela Geminada ha decidit crear la Biblioteca Prudenci Bertrana, que s'inaugura amb aquest títol inèdit i projecta publicar l'obra novel·lística íntegra de l'escriptor. Aquell original escrit amb “el tremolor d'una mà que ha oblidat la disciplina dels cartipassos” i que conté “una anarquia gramatical feréstega” són els primers passos d'un autor que al cap de només set anys ens regalava Josafat, una obra mestra i un personatge que transcendeix la literatura per integrar-se en l'imaginari popular. Malgrat això, la majoria d'obres de Bertrana no han estat reeditades des que l'any 1965 Editorial Selecta va publicar-ne les Obres completes en un sol volum de la Biblioteca Perenne, que va publicar també l'obra completa de Verdaguer, Gaziel, Ruyra, Maragall o Guimerà. Poden trobar aquest volum a les llibreries de vell per una mòdica quantitat (entre els 40 i els 60 euros), però no inclourà Violeta, aquesta raresa que, desafiant l'auguri del mateix autor, ha arribat finalment a les llibreries gràcies a la “tossuderia” –el qualificatiu és de Xavier Pla– d'Oriol Ponsatí-Murlà, cos i ànima d'Edicions de la Ela Geminada, una d'aquestes extravagants editores unipersonals i suïcides que fan una labor que semblen haver oblidat les grans editorials, ocupades bàsicament a fer diners.

Diu Pla que Ponsatí sap “crear complicitats entre persones i institucions” i és veritat –només faltaria!–, però també s'hi juga els quartos i contribueix a recuperar o fixar obres com la que ens ocupa o les Converses amb Pau Casals, de Josep Maria Corredor, un altre gran text oblidat en català i d'enorme recorregut europeu. Curiosament tots dos llibres han estat editats a partir de manuscrits per Guillem Molla, doctor en filologia, antòleg dels articles de Miquel Berga, i professor a Massachusetts, és a dir: talent necessari a l'exili.