Per un manyoc de cabells

Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, cantava Raimon fa uns anys, en una època en què les condicions meteorològiques eren, en alguns aspectes, similars a les actuals. Era fàcil pensar-hi a Salt, la nit abans del desnonament frustrat pel Tribunal d'Estrasburg, observant com la gentada reunida al voltant del bloc o al peu de l'escenari espremia un dels sabors més autèntics i suculents de la llibertat, un mot que ha acabat adquirint accepcions absolutament insípides.

L'endemà arribaria la notícia i les abraçades i l'esclat d'entusiasme, però aleshores, fins i tot sense saber si el desenllaç inclouria bastonades o aquella tensió dilatada que posa a prova les resistències més decidides, els esperits i les esperances prenien el vol. Hi ajudava la generosa presència de Feliu Ventura, o dels Gossos acompanyats de Josep Thió, o de l'Amparo Sánchez d'Amparonoia o dels raperos tremendos de Lágrimas de Sangre, o les veus trencades i impetuoses d'aquell grupet flamenc, i també els vídeos projectats a la façana que ens aproximaven els rostres de les famílies ocupants, i els nens, un a un, damunt l'escenari agraint el suport a la gentada.

Les emocions generals es van eriçar i els ànims es van enardir i ens va permetre tastar allò de la llibertat que dóna ganes de viure; la que experimenten els protagonistes de la història i no les víctimes resignades. Les exhibicions de solidaritat acostumen a produir aquests efectes. Ens hauríem de repetir cada dia que la gran lliçó de la PAH és la de convertir els perdedors, els fracassats, els abandonats, les víctimes de les fatalitats d'un sistema desastrós, en individus dignes i lliures quan ningú els oferia cap oportunitat. I, a més, de fer-ho per l'estímul del floc de cabells al qual feia referència el meravellós text de Chesterton que ens va llegir Pau Llonch, el conductor de l'acte. L'autor anglès parlava de la decisió del govern britànic de rapar els nens dels suburbis per evitar els polls, de la paradoxa cruel que comportava la determinació de suprimir els cabells dels pobres i no els polls, i proclamava el dret suprem i essencial d'una pobra vaileta de pèl roig a tenir una frondosa cabellera llarga i neta. I si els terratinents, les lleis i les ciències n'estan en contra, cal posar fi als terratinents, les lleis i les ciències! Un text tan commovedor com revolucionari, sorprenent si considerem que prové d'una ploma profundament conservadora, però que situa la justícia, la llibertat i els drets fonamentals al lloc que haurien d'ocupar a la societat.

La PAH sorgeix d'aquestes certeses. Si l'economia, les lleis o la política neguen el dret a un habitatge digne a la Míriam, la Bouchra, la Núria o la Mariama, a les setze famílies que ocupen el bloc de Salt i a tantes altres, haurem de canviar l'economia, les lleis i la política, i si per fer-ho ens cal una ruptura o una revolució, ens hi haurem de posar encara que ens faci mandra.