Des de dalt del Montgrí

La meva percepció del món va canviar d'alguna manera el dia que vaig pujar al Montgrí amb un amic geòleg. Enlairats enmig de la plana de l'Empordà em va explicar que el massís que trepitjàvem era un tros del Pirineu, que se n'havia separat i que havia lliscat fins allà. “Què el va frenar?”, vaig preguntar-li, sorprès. “Qui ho diu, que hagi frenat? Sembla aturat i tanmateix es mou”, em va contestar citant la frase que Galileu hauria pronunciat sortint del tribunal de la inquisició. Aquesta elemental lliçó de geologia em va fer entendre que tot plegat, les muntanyes, les roques, el terra... fins i tot les coses que semblen més estables estan sempre en moviment, en transformació, un principi que es pot traslladar a tots els àmbits de la vida. La realitat és líquida, no para de canviar. Variaran el ritme i la freqüència dels canvis però tot evoluciona de manera permanent. Aquest moviment continu impregna també les formes de vida i les normes que hem adoptat. Les lleis estan aprovades, escrites, promulgades solemnement, però es corregeixen i modifiquen constantment per adaptar-les a aquesta realitat canviant, per tal que responguin i resolguin els problemes que es plantegen a la societat. No hi ha un ordre establert sinó un ordre en evolució. Les normes varien també, sense ni modificar-ne el text, a partir de la interpretació que en fan els tribunals, o per la manera com canvien els usos socials. Valorem les lleis i les apliquem en funció del context, de cada moment. Penso en el Montgrí, en les Medes i amb l'amic geòleg cada cop que sento parlar de la Constitució i de la qüestió del dret a decidir. La consulta no es podria fer perquè la Constitució i les lleis “són com són” i “estan per complir-les”, afirmen molts des d'una visió estàtica i antinatural del sistema de normes. Les lleis estan per complir-les, certament, i també per modificar-les quan faci falta. Com si fossin membres d'un nou Sant Ofici, adopten l'actitud del qui jutja un heretge i insisteixen en la idea de l'ordre establert i a respectar. No entenen la Constitució com un mitjà al servei de la convivència, sinó que la defensen com un fi, i per tant és quasi intocable i immutable. Però en realitat la Constitució ha canviat profundament, especialment a partir de la interpretació que n'ha fet el Tribunal Constitucional. El text quasi és el mateix que el del 1978 però ara vol dir coses ben diferents. Tot evoluciona, i parar l'evolució o negar-la com a possibilitat és una fal·làcia que no resol res.