No hi ha hora per a la consulta
Sembla propi dels independentistes demanar la independència, no pas el dret a decidir, ni encara menys el dret a ser consultat sobre la possibilitat d'iniciar un procés negociat que culmini en la independència. I un referèndum, encara menys si es tracta d'un de consultiu, no sembla propi d'independentistes sinó dels seus adversaris a fi de tancar el tema almenys durant una generació més. Certament, una majoria del 55% en contra de la secessió seria suficient per mantenir les coses com estan, tot i que no eradicaria la tendència centrífuga; en canvi, amb un 55% a favor de la secessió, la victòria, encara que legal, seria insuficient, perquè és molt problemàtic construir un nou estat tenint en contra prop de la meitat de la població. Però, en aquesta deformació grotesca de la civilització europea que és Espanya, com deia Valle-Inclán, tothom funciona a l'inrevés: són els secessionistes els que tenen pressa malgrat no haver concretat, més enllà de l'especulació literària, les característiques del nou estat que proposen, i són els defensors de l'Estat espanyol els que dilaten la contraproposta política al desafiament tot deixant que la situació es podreixi i la desafecció dels ciutadans de Catalunya augmenti –la tàctica d'insultar, amenaçar i boicotejar és útil per sotmetre però no per convèncer–. En el cas d'Escòcia s'ha vist el primer ministre britànic menant la pressa per fer un referèndum vinculant a fi que acabi la incertesa política i econòmica que l'enquistament de la vindicació provoca, i també exigint que es faci amb una pregunta clara que tingui un sí o un no per resposta, quan l'independentisme plantejava incloure una tercera opció dilatòria i confusa sobre una autonomia més àmplia; en el cas d'Espanya, simplement, hi ha preguntes que no es poden fer, ni tan sols si hi veiessin a venir una resposta favorable, perquè assentaria un precedent inassumible. Davant la impossibilitat, doncs, de negociar res excepte potser la rendició, la insistència a voler que ens consultin només es pot entendre com a campanya amb vista a les eleccions que vindran: un argument més per consolidar posicions; però aviat començarà a fer escudella. Fóra millor no multiplicar les abstraccions del tipus dret a decidir, renunciar als eufemismes que no faciliten el debat ni fan guanyar adeptes a la causa, tot el contrari, i parlar clar de com es pot, si es pot, des d'un principat incorporat, doblegar l'Estat que no el vol perdre, és a dir d'independència.