El drama de la immigració

Prevenció, protecció i solidaritat. Amb aquestes paraules i algunes accions, el Consell Europeu ha donat resposta al desastre de Lampedusa, que concentra tota la misèria i complexitat del drama de la immigració. Era clar que, un cop la immigració era al centre del debat, el Consell Europeu es veuria en l'obligació d'afrontar l'escenari de la immigració, llargament no resolt. Abans d'entrar en el detall del que s'ha decidit, val la pena destacar dues consideracions. La primera és que, com massa sovint passa a la UE, els problemes s'afronten quan no hi ha més remei i el preu de no fer-ho és superior al de fer-hi quelcom; per tant, és clar que la realitat sol anar pel davant de la política, i això és decebedor, sobretot si hi ha costos molt alts o vides en joc. I l'altra és que, un cop afrontat el problema, les solucions que es presenten solen ser a mitges, supeditades al consens i als interessos dels estats membres, i al final no agraden totalment a ningú, ni solucionen el problema. Ja sabem que governar amb consens vol dir negociar i, per tant, saber defensar interessos, però també haver de renunciar-hi. Però hi ha realitats tan palpables, com són el casos dramàtics a l'entorn de la immigració, que s'ha d'anar pel dret i trobar solucions per les parts més costoses, especialment les que afecten vides humanes. Ja sabem que no es pot afrontar tot de cop, però sí que es pot evitar que morin persones, establint un sistema de suport a les embarcacions que van a la deriva; pel que fa a la solució global, que ja sabem que és molt complexa i en què intervenen diferents àmbits, ja es farà quan sigui el moment. Tornant al començament, bones paraules que van acompanyades amb la comprensió del problema i la voluntat d'afrontar-lo, donant solucions per a les situacions dramàtiques (ahir mateix, es varen salvar 700 vides en intervenir un vaixell a les costes italiana, deia el president del Consell, Van Rompuy) i posposant les decisions generals fins a desembre i també amb el compromís de fer-ho amb profunditat al juny. Veurem què en surt de tot això, però no es pot girar la cara a una realitat cada vegada més complexa, incrementada per la crisi econòmica i pels desastres dels conflictes a les ribes est i sud de la Mediterrània, on malviuen milions de persones, la majoria joves. S'imposa treballar amb els països d'origen i oferir ajuts econòmics que permetin rellançar l'economia en origen. D'altra banda, en el mateix Consell Europeu s'ha fet una declaració, prenent la voluntat de França i Alemanya, que mostra el disgust amb els EUA després de conèixer l'espionatge a mandataris i ciutadans europeus. I, pel que fa a l'escenari econòmic, aprofundir en la integració a partir d'activar la unió bancària i ajudant les petites i mitjanes empreses facilitant l'accés al crèdit, combatre l'atur i limitar els permisos i papers per a les gestions econòmiques. I també aprofundir en un mercat únic, apostant per la tecnologia punta que permeti agilitat productiva i comercial. En fi, bons propòsits, que haurem de veure si es van complint.