LA Columna
Paranoia
Si algú s'entesta a creure que és el rei del petroli, les acabarà estirat en un sofà i explicant a un senyor amb bata blanca el què i el com de sa mare agafada bastant a la revessa. Ja podeu comptar que aquest pobre trinquelis és un ésser inofensiu tot i que doni maldecaps. Més perillós és el qui vol arreglar el món. He viscut una revolució i una contrarevolució i malament rai de qui guanyés. Tots duien sangarrera sense que els pobres desgraciats poguéssim dir que ens hagués redimit ningú i a qui devíem les males llenties.
Per les grotesques, la gran Caterina de Rússia, vivia engallofada pensant que eren veritat aquells pobles de cartró que el Potemkin li ensenyava a la llunyania baixant riu avall.
Quan arribo aquí sempre em ve al cap el cas d'aquell escocès, borratxo de teories, que va engalipar el duc d'Orleans, regent de França, perquè Lluís XV no tenia l'edat.
Lluís XIV havia mort amb les esplendors d'una posta de sol, deixava els escaldufots de Versalles amb tants miralls per fer-hi servir la seva paranoia, però als armaris dels calés no hi havia ni teranyines, l'Estat Francès, la França de les esplendors, no tenia ni un lluís, deixant de banda el reietó que se'n deia.
I ves que el duc, que era un cap verd, va trobar un escocès, Mister Law. Com que no tenien calé calent no se'ls va acudir d'altra que salvar-ho a cops de bitllets de banc. I fou la inflació més ximple que jo sàpiga. Al carrer de Quicampoix on hi havia la bullidera, un geperut s'hi va fer milionari llogant l'esquena per pupitre de les transaccions. I un altre va fer més que milions venent papers d'una societat que se'n deia Societat General de Carbons de la Polinèsia.
Arribo al final.
Amb els milions i remilions de paper enganyifa que poden córrer pel món avui dia, el cas de Madrid és el que s'acosta més al de l'escocès. Té una malaltia greu que no se la paeix ell mateix i quan el seu Reial s'escaguitxa en té la culpa el refli i quan perden la possibilitat de les Olimpíades són incapaços de pensar que carregant la llufa de Bankia ningú li encarregaria ni un concurs universal de pam i pet.