‘Afterplay'

No se'm desanimin pel títol i segueixin llegint perquè del que es tracta és que no es desanimin pel títol anglès d'una obra que es representa en català al petit Espai Lliure de Montjuïc. Afterplay és una peça breu de l'irlandès Brian Friel, un exercici de reescriptura creativa a partir d'un autor tan canònic com Txèkhov. Friel agafa l'entranyable Sònia de L'oncle Vània i l'Andrei, el germà baliga-balaga de Les tres germanes, i els asseu en un bar al cap de vint anys. Dos personatges ficticis, provinents de dues obres de Txèkhov, reapareixen i xerren del seu present i del seu passat a còpia de vodka i mitges veritats. La capacitat per a l'autoengany els dóna consol i coratge –fortalesa, potser– per seguir vivint amb les seves soledats. En una hora, Friel destil·la el fons i la forma de l'univers de Txèkhov. Si el text és una joia de joc intertextual, la interpretació dels dos actors és memorable. La Fina Rius recrea una Sònia literalment inoblidable.

El muntatge, en la seva senzillesa, és un exemple espectacular del potencial del teatre de petit format i de la força suggeridora i evocadora de la paraula en escena. Una part de la màgia de l'espectacle prové del fet de veure en català l'obra d'un irlandès que, en anglès, ha recreat el llenguatge subtil d'un rus. La traducció, deia Steiner, és la llengua dels europeus. No seria això la idea potent i engrescadora d'Europa? No hi ha aquí, sense euros ni estats, sense presses ni sorolls, l'esperit sublim d'una gran comunitat? L'estrident Tolstoi el trobava una mica “nena”, a Txèkhov. Venia a dir que a les seves obres els personatges seien en un sofà a la primera escena i tornaven a seure al mateix sofà a la darrera. Més acció!, clamava el barbut. El mestre Txèkhov, però, és el que ha deixat marca perquè el públic entén que els personatges seuen al mateix sofà, sí, però que els han passat tantes coses “per dins” que ja cap d'ells no és la mateixa persona. Per parlar de la vida amb les grans minúscules ningú com Txèkhov. Per veure teatre de primera, aquests dies, només calen dotze euros i ganes de tancar-se una hora al petit Espai Lliure.