de set en set
La cigonya metàl·lica
En El Salvador dels anys vuitanta, durant la guerra entre l'exèrcit del país i el Frente Furibundo Martí, els helicòpters sobrevolaven constantment com l'amenaça d'una matança que sovint es feia realitat. L'aterrament dels helicòpters era el terror: els soldats de l'exèrcit baixaven, entraven a les cases i, acusant-los de complicitat amb la guerrilla, torturaven i mataven els seus habitants. De lluny, aquests helicòpters podien semblar cigonyes metàl·liques, però aquestes, en tot cas, no duien criatures, sinó que, morts els seus pares i a vegades també els germans, se les emportaven. Va ser el cas de Ricardo Maravilla, que tenia nou anys quan un jove soldat se'l va endur a casa seva. El nen va sentir que un cap militar deia als soldats que podien triar entre les tres criatures segrestades. Ell va sentir-se com un pollet i pensa que no eren animals perquè se'ls repartissin. Ho explica a La cigonya metàl·lica, el documental de Joan López Lloret que durant quatre dimecres es projecta als cinemes Girona, de Barcelona. En el film també testimonien Blanca Flores, que va ser adoptada per una família de Pamplona, i Ana Lilian Aragón, que va veure com mataven la seva família i que, deambulant pel país, va créixer amb la idea que tindria set fills (a casa seva eren vuit) pensant que d'aquesta manera cobriria el buit. Davant la càmera explica que, estimant-se tant les seves criatures, mai no ha deixat de sentir el buit originat en la pèrdua de la seva mare i dels seus germans.
Després de recollir la memòria dels supervivents del Sinaia, el primer vaixell amb exiliats republicans que va arribar a Mèxic, Joan López Lloret aporta aquest nou documental, realitzat amb la seva honestedat habitual. Buscant noves formes d'exhibició, les projeccions de La cigonya metàl·lica es fan amb presentació i col·loqui. Demà hi participarà Mònica Masoliver, membre de l'associació Pro-Búsqueda, d'El Salvador, i l'altre dimecres, Lucia Iriarte, metgessa i activista pels drets humans. Paga la pena.