Preguntes

Sóc d'un ram que ha fet de l'art de preguntar la seva professió. I sovint les preguntes són incòmodes. Es fan preguntes per demanar informació sobre alguna cosa que es vol saber, un aclariment, la solució d'algun dubte. Preguntes que serveixen per explicar i interpretar el que passa al nostre voltant. És la clàssica piràmide formada pels interrogants de sempre, que és el moll de l'os del periodisme: què, per què, qui, com, quan i on. Un cop s'han pogut respondre tots els interrogants –de vegades és difícil, ja me'n faig el càrrec: pantalles planes, imatges realitzades, comunicats de premsa, etc.– som una mica més lliures per pensar i, per tant, obrar en conseqüència. També és veritat que hi ha persones que s'estimen més no preguntar per no saber i ja els diran què han de fer. Vull entendre que la llibertat de premsa és això: preguntar per saber i poder actuar lliurement. Per aquesta mateixa lògica no acabo d'entendre per què fa tanta por preguntar a unes persones què volen. I el que encara em costa més d'entendre és l'actitud dels partits polítics catalans. Aquests dies assistim a un espectacle força penós per veure que no hi ha manera que es puguin posar d'acord en l'enunciat de la pregunta. Ja ho veureu que tot són excuses. Que sigui prou clara, aglutinadora, respectuosa, que sigui això que sigui allò... L'altre dia vaig sentir una definició de què són les excuses i la vaig trobar molt encertada. Les excuses, diu Raimon Samsó, són els arguments de l'ego. I es poden aplicar a l'actitud dels partits, que, davant de la famosa pregunta de la no menys famosa consulta, han fet de què preguntar i de com preguntar-ho un tema personal. Pregunto: en una qüestió tan important no es poden deixar egoismes, personalismes, partidismes a banda i pensar en el bé comú? Quina por tenen? Si no hi ha res més democràtic que preguntar a la ciutadania què vol ser? O és que els polítics tenen por que els ciutadans els arraconem i decidim gestionar-nos la vida nosaltres mateixos, sense el seu concurs? Perquè, davant certs espectacles, n'hi ha per preguntar-se de què serveixen els polítics? Ei, són només preguntes.